La baronessa tampoc no té "cash"



La baronessa Thyssen portarà a la subhasta el quadre "The lock", del britànic John Constable, perquè assegura que no disposa de liquiditat. Foto: vanitatis.com.


Una de les frases que escolto amb més freqüència, darrerament, és la següent: "mai no m'hauria imaginat que viuria una situació com aquesta". La sento en boca de tot tipus de persones, que fins fa poc gaudien d'una certa tranquil·litat financera i ara veuen perillar els estalvis, la qual cosa els provoca una angoixa paralitzant. No cal dir que subscric la sentència de dalt a baix. Ja m'he fet a la idea que no sortiré de la precarietat. Si més no, dins d'un curt període de temps. D'ençà que vaig acabar la carrera, he tirat endavant a empentes i rodolons. Mal m'està el dir-ho però no ha estat pas per manca de preparació ni tampoc de dedicació. Em sento satisfeta de l'evolució professional però no de l'econòmica. He guanyat més diners en treballs a l'estranger, que no requerien cap mena de qualificació, que en l'exercici de la meva professió a Catalunya. Més d'una vegada he pensat que es pot viure més dignament rentant plats en altres països, que exercint de psicòloga dins d'aquestes fronteres. Si més no, tenir diners et permet viatjar, invertir en cultura i  disposar d'un sostre més o menys estable. Puc dir sense cap mena de vergonya que, si no hagués estat per l'ajuda de la família, hauria entrat fa temps en el món de l'exclusió social. Aquest fet es pot viure amb certa culpabilitat. També es pot observar que hi ha circumstàncies socials, de tal magnitud, que escapen completament del control individual. Com si es tractés d'un tsunami o un tornado, que ho devasta tot, cal admetre l'existència d'unes brutals limitacions, que no et permeten prosperar, a casa teva, per més esforços que hi posis. Per evitar la mortificació, em decanto per la teoria del fenomen natural.

Entre les persones que es fan creus de la seva situació, n'hi ha que tenen propietats però no troben la forma de vendre-les, de manera que es troben igualment amb la butxaca escurada. M'explicava un senyor gran que, durant la seva infància, era molt més fàcil vendre un tros de terra o que et fiessin a la botiga del barri, per exemple, motiu pel qual les estretors financeres eren de més bon passar. Suposo que hi ha històries per a tots els gustos però no és la primera vegada que algú em fa aquesta observació. El cas és que, en llegir el diari, m'he trobat que la manca de liquiditat no amarga només els arreplegats de la plebs sinó que l'aristocràcia també se'n veu afectada, la qual cosa confirma la meva teoria de la descomunal magnitud de la catàstrofe. Com bé sabeu, la baronessa Thyssen es veu abocada a vendre un Constable per a poder subsistir. Diu que és milionària en art però no en liquiditat. Les seves declaracions m'han fet recordar una anècdota que vaig viure a dins d'un outlet de Platja d'Aro, amb Carmen Cervera com a protagonista i que, posteriorment, va aparèixer a la premsa. És evident que Tita no té problemes per comprar el pa però veure-la mirant roba, en una botiga com aquella, al costat d'una mortal com jo, em va fer pensar que potser no li sortien els diners per les orelles. Hi ha altres vips que es troben en situacions similars. Vaig sentir a la ràdio que Miguel Bosé ha de formar part del típic jurat avaluador, en un d'aquells programes abominables sobre nous talents, que ell mateix havia criticat en el passat. Avui, més que mai, no pots dir que d'aquesta aigua no en beuràs. Fins i tot ha corregut la brama que el facebookià Mark Zuckerberg escatima les propines en els seus viatges romàntics i té dificultats per treure diners del caixer. Comptat i debatut, aquestes historietes, com deia, tenen la facultat de tranquil·litzar-nos, encara que sigui de forma absurda. Si els privilegiats de les elits també pateixen, tampoc ho devem haver fet tan malament...



Comentaris

Traducció del blog