Dormen totes les hores que tenen son?

Imatge extreta de Google

L'insomni és un dels múltiples problemes de salut mental que pot incrementar la prevalença, en èpoques de crisi financera. Aquest símptoma, al seu torn, és susceptible de generar noves patologies, com ara la depressió.  Una precària economia domèstica,  motiva que la roda de les preocupacions, una de les causes principals de les nits en blanc, s'acceleri notablement. Seria estrany que cap de vosaltres, apreciats lectors i lectores, mai no hagués experimentat l'impacte de les reiterades angoixes, que martellegen el cervell sense descans, mentre el cap reposa sobre el coixí. Una altra de les causes d'aquesta centrifugadora està vinculada a allò que podríem anomenar "dilemes de consciència". En ocasions, en arribar en una cruïlla, quan els nostres principis xoquen frontalment amb allò que ens han encomanat a la feina, per exemple, ens podem trobar, novament, ajaguts al llit amb els ulls ben oberts, com dues taronges.  

Escric aquest post arran de l'interrogant que em va  llençar una bona dona, fa uns quants dies. Em preguntava si els responsables de la monumental estafa que ens oprimeix, de conseqüències encara imprevisibles, dormien totes les hores que tenien son. Se'n feia creus, que algú fos capaç de treure les estisores de forma despietada o de robar fortunes obscenes, sense que això li passés cap mena de factura psicològica. No li vaig poder respondre aquesta qüestió, malgrat que m'hauria agradat. Això no obstant, intueixo que fins i tot el més psicòpata dels dèspotes de l'elit financera o política, paga un preu, per tant de sofriment i desesperació. O potser és l'única manera que se m'ocorre de descansar. Em tranquil·litza pensar que la justícia, d'una manera o altra, es fa present en algun indret remot de la psique. Qui no es consola és perquè no vol.



Comentaris

Traducció del blog