Regals

Un Nadal rere l'altre, m'he passat mitja vida escoltant la cançoneta del consumisme desmesurat de les Festes. Que si caldria rebaixar el nombre de regals, que si la mainada està massa consentida, que si tenim de tot i força i ja no sabem què comprar... Enguany s'ha girat la truita i no ha estat pas perquè la nostra consciència hagi fet un tomb de 360 graus sinó perquè la crisi econòmica ens hi obliga (si més no, a la gran majoria de mortals).

S'ha parlat fins a l'esgotament de les terribles conseqüències de la crisi però, en aquest cas, podem fer un esforç per veure-hi el costat positiu.

Personalment, no faré regals absurds ni de compromís a cap persona que pensi que no ho mereix ni enterraré d'obsequis a cap criatura. Per contra, pensaré amb deteniment què és el que realment pot fer il·lusió a les persones que estimo, encara que no hi gasti molts diners. També miraré de tenir temps per compartir els presents i viure amb alegria els petits moments que ens regalem els uns als altres. Portàvem molt de temps predicant que calia modificar certs hàbits de consum. Alguna cosa n'aprendrem...