Internet i dubtes
Antoni Puigverd escrivia ahir un Elogio de la duda a les pàgines de La Vanguardia. Estava en sintonia amb el text -com acostumo a estar-ho amb l'escriptor- fins que em vaig topar amb el següent paràgraf:
"La desaparición de nuestros cuentos cotidianos alguna relación tiene que tener con el exceso informativo de nuestro tiempo. El hecho es que la mayor concentración de opinadores dogmáticos y maniqueos se da precisamente en la infinita galaxia de internet, donde la información es más rápida, caudalosa y abundante que en cualquier otro ámbito. En la denominada blogosfera y también en las webs informativas, se tiende con gran facilidad al comentario taxativo, radical, irrefutable. La duda brilla en internet por su ausencia."
Com es poden fer afirmacions d'aquestes característiques? A la xarxa s'hi troben gran quantitat d'espais reflexius, ponderats, crítics, extraordinàriament ben escrits i gens condicionats pel tipus de pressions que tantes vegades es donen en els mitjans rigorosos. Internet és un espai de dubte, un observatori de la nostra societat, dels excessos de la ràdio, premsa escrita o televisió. És cert que hi ha bitàcoles de moltes menes, indrets dels quals és millor fugir-ne cames ajudeu-me, pel seu estil agressiu i dogmàtic o per la seva naturalesa fal·laç. Amb tot, no es pot posar tothom dins del mateix sac. No és aquesta una actitud taxativa? Precisament per la naturalesa inabastable de la xarxa cal ser molt curosos a l'hora de referir-s'hi. Afirmar que a internet el dubte brilla per la seva absència és com assegurar que en una ciutat immensa tots els seus habitants, posem per cas, són uns impresentables. No sé perquè -i no penso que sigui el cas del senyor Puigverd- em temo que alguns es posen molt nerviosos quan constaten, dia si, dia també, que ja no són els únics que generen opinió, en aquest país. Quan els ciutadans entrem a internet sorgeix el dubte.
Benvingut sigui. I que duri per molts anys.
Comentaris
Quan llegeixo comentaris com aquest me n’adono que hi ha una gran ignorància a l’entorn de l’eina d'internet. Perquè d’això és tracta, d’una eina.
Puigvert demostra així la seva ignorància en aquest aspecte, com tots els que pensen que si en lloc d'internet la notícia o la opinió apareix en qualsevol diari de paper o surt per Tele5 ja per això té més credibilitat.
La credibilitat no ens l’aporta l’eina sinó l’autor, i vull suposar que amb el temps n’aniran aprenent. De totes maneres també coincideixo amb tu que aquesta colla veuen cada dia més amenaçat el monopoli que han tingut fins ara, com el veuen amenaçat també els diaris de paper, que només tenen dues opcions per tal d’intentar sobreviure: renovar-se o morir.