Meditació per a emprenyats

D'un temps cap aquí, com bé sabeu, ha aparegut una nova categoria diagnòstica dins del manual dels trastorns mentals del ciutadà comú d'aquest país: l'emprenyat. El català emprenyat. Encara diria més, afegiria que el degoteig de notícies que rebem són susceptibles de convertir aquesta patologia en un estrès crònic irreversible. Així doncs, una servidora, sempre preocupada per la salut mental dels ciutadans i ciutadanes, avui us proposa un petit exercici de meditació, per tal de no sucumbir als estralls de la tremenda actualitat.
Busqueu un seient i asseieu-vos-hi. Procureu estar en una postura còmoda. Descordeu-vos cinturons, botons i tot allò que apreti. Tanqueu els ulls i respireu normalment. No forceu la respiració, procureu que sigui el més natural possible. Inspireu. Expireu. Centreu-vos en la vostra manera de respirar. Observeu detingudament la vostra inspiració i expiració. Si us ve al cap algun pensament o emoció desagradable, no el defugiu ni pretengueu canviar-lo. Accepteu-lo tal com és i centreu-vos novament en les entrades i sortides d'aire.
Perquè entengueu millor la pràctica, us posaré un exemple a l'atzar. Imagineu que, de sobte, irromp en el vostre pensament el rostre de Magdalena Álvarez. Si us hi enfadeu, cosa altament probable, accepteu l'enuig. No el volgueu liquidar. Retorneu a la respiració. Si us imagineu les aigües espoliades del Ter, no les volgueu fer fora, no pretengueu canviar-les. Accepteu-les tal com són i retorneu a la respiració. D'aquest manera, pot ser que emergeixin tota classe de monstres del vostre interior: el caos a Renfe, el nas allargat de Zapatero, la llengua viperina de Jiménez Losantos, l'Estatut fet a miques, la guerra fraticida d'Esquerra...Si us hi feu mala sang, no mireu de transformar aquest sentiment: torneu una vegada i una altra a la respiració. Per damunt de tot, centreu-vos en el present. Que no ens robin el present!

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Gràcies pels consells, intentaré fer-te cas i no fer-me mala sang de l'actualitat política que tenim... aqui a prop tenim un personatge que està sempre present i que em fa una ràbia descomunal... Doña Esperanza Aguirre!

Just ahir vaig deixar un video al meu blog... quina ràbia de tia! respirar respirar respirar!

Una abraçada!

David
Ei David! per sort, a l'"Espe" no la patim tant en aquestes latituds, però en tenim d'altres que són si fa no fa iguals:"los mismos perros con distintos collares"!

Traducció del blog