Oriol Pujol, Anna Vidal i Marta Ferrussola. Imatge: empresuchas.com
Hi
ha pel·lícules que tens la impressió d'haver vist unes quantes
vegades. Aquest país funciona així, com un malson repetitiu del
qual no pots escapar. La dona de l'Oriol Pujol, Anna Vidal, ha admès
recentment davant del jutge del TSJC que va cobrar 200.000 euros d'una
empresa d'assessoria d'un dels imputats en el cas de les ITV, malgrat
que va desvincular-se -com no podia ser d'altra manera-, de la trama de corrupció en la qual suposadament està implicat
el fill del Molt Honorable -màrtir etern, castigat pel franquisme, segons un
costós reportatge de TV3-. És ben fàcil, com deia, que aquesta
notícia ens condueixi a recordar altres situacions similars, en les
quals la cònjuge del presumpte
es veu esquitxada per la porqueria del company de llit, amb el qual també es comparteix la descendència. Em criden
poderosament l'atenció aquestes esposes sofertes,
enfangades en els embolics financers dels marits. Ara penso en Marta
Vallès, casada amb Fèlix Millet, que va declarar davant del jutge
Solaz, quan encara instruïa el cas. O en Mercedes Mir, unida a Jordi Montull. Totes dues
administraven empreses que haurien servit com a tapadora i a través
de les quals es van desviar generoses sumes procedents del Palau i la Fundació. Van
facturar al voltant d'1'2 milions d'euros: pura xavalla.
A
la resta de l'Estat, hi brillen amb llum pròpia les dames
de Nóos:
Cristina de Borbó i Ana María Tejeiro, unides respectivament a
Iñaki Urdangarin i Diego Torres. Malgrat que el jutge Castro
sostenia que hi havia prou indicis per considerar que la filla del
caçador d'elefants havia cooperat amb el seu home en delictes
fiscals, malversació de fons públics i frau a l'Administració,
l'Audiència de Palma va tallar-li ràpidament les ales. El
nostre
Miquel Roca ha estat un bon aliat de Juanito
el Campechano.
Quan es tracta del business
no hi ha senyera ni sobirania que valguin. Ara, és clar, Diego Torres no vol que
la seva dona tingui un tracte d'inferioritat respecte la Infanta
i també pretén apartar-la del podrimener que van teixir ell i
l'exjugador d'handbol. Però no es tracta tan sols de resistir quan
van mal dades als jutjats sinó que, quan sonen campanes d'infidelitat,
també és necessari mantenir la compostura. Recordem el famós pis amb miralls al sostre, que servia de niu sexual al totpoderós Millet, Creu de Sant Jordi. La revista
Vanity
Fair va destapar que algunes prostitutes havien acudit al Palau a reclamar
els seus honoraris, perquè en Fèlix Maria es negava a pagar-los-hi. Fins i
tot era ronyós en això, l'home.
El
cas és: per quin motiu ho aguanten? En certes circumstàncies, es pot arribar a la conclusió que
els diners són un magnífic tonificant del vincle matrimonial. Viatges a paradisos exòtics, tiberis en restaurants de cinc forquilles, botigues Gucci, relacions d'alta volada, etcètera. La ceguesa del nou ric. En altres contextos, però, resulta més complicat comprendre per quin motiu
se suporten les humiliacions. Ens podem preguntar quina necessitat en tenia, la filla del rei. Si realment es confirmen els insistents rumors d'infidelitat de don Iñaki, haurem de veure si serà capaç de suportar la pressió. Vet aquí el paper que hi juga l'educació. A aquestes alçades del partit, és impossible negar les constants escapades extramatrimonials de Sa Majestat, que doña Sofía ha aguantat amb abnegat estoïcisme. Al meu entendre, quan es tracta de relacions d'igualtat, no hi ha rang social que valgui, perquè ningú no s'escapa de la trampa mortal del masclisme. Si no s'ha entès en profunditat què significa el respecte, tant és la reina com la veïna del quart primera.
Comentaris