Totes les dones dels imputats




 Oriol Pujol, Anna Vidal i Marta Ferrussola. Imatge: empresuchas.com


Hi ha pel·lícules que tens la impressió d'haver vist unes quantes vegades. Aquest país funciona així, com un malson repetitiu del qual no pots escapar. La dona de l'Oriol Pujol, Anna Vidal, ha admès recentment davant del jutge del TSJC que va cobrar 200.000 euros d'una empresa d'assessoria d'un dels imputats en el cas de les ITV, malgrat que va desvincular-se -com no podia ser d'altra manera-, de la trama de corrupció en la qual suposadament està implicat el fill del Molt Honorable -màrtir etern, castigat pel franquisme, segons un costós reportatge de TV3-. És ben fàcil, com deia, que aquesta notícia ens condueixi a recordar altres situacions similars, en les quals la cònjuge del presumpte es veu esquitxada per la porqueria del company de llit, amb el qual també es comparteix la descendència. Em criden poderosament l'atenció aquestes esposes sofertes, enfangades en els embolics financers dels marits. Ara penso en Marta Vallès, casada amb Fèlix Millet, que va declarar davant del jutge Solaz, quan encara instruïa el cas. O en Mercedes Mir, unida a Jordi Montull. Totes dues administraven empreses que haurien servit com a tapadora i a través de les quals es van desviar generoses sumes procedents del Palau i la Fundació. Van facturar al voltant d'1'2 milions d'euros: pura xavalla.

A la resta de l'Estat, hi brillen amb llum pròpia les dames de Nóos: Cristina de Borbó i Ana María Tejeiro, unides respectivament a Iñaki Urdangarin i Diego Torres. Malgrat que el jutge Castro sostenia que hi havia prou indicis per considerar que la filla del caçador d'elefants havia cooperat amb el seu home en delictes fiscals, malversació de fons públics i frau a l'Administració, l'Audiència de Palma va tallar-li ràpidament les ales. El nostre Miquel Roca ha estat un bon aliat de Juanito el Campechano. Quan es tracta del business no hi ha senyera ni sobirania que valguin. Ara, és clar, Diego Torres no vol que la seva dona tingui un tracte d'inferioritat respecte la Infanta i també pretén apartar-la del podrimener que van teixir ell i l'exjugador d'handbol. Però no es tracta tan sols de resistir quan van mal dades als jutjats sinó que, quan sonen campanes d'infidelitat, també és necessari mantenir la compostura. Recordem el famós pis amb miralls al sostre, que servia de niu sexual al totpoderós Millet, Creu de Sant Jordi. La revista Vanity Fair va destapar que algunes prostitutes havien acudit al Palau a reclamar els seus honoraris, perquè en Fèlix Maria es negava a pagar-los-hi. Fins i tot era ronyós en això, l'home.

El cas és: per quin motiu ho aguanten? En certes circumstàncies, es pot arribar a la conclusió que els diners són un magnífic tonificant del vincle matrimonial. Viatges a paradisos exòtics, tiberis en restaurants de cinc forquilles, botigues Gucci, relacions d'alta volada, etcètera. La ceguesa del nou ric. En altres contextos, però, resulta més complicat comprendre per quin motiu se suporten les humiliacions. Ens podem preguntar quina necessitat en tenia, la filla del rei. Si realment es confirmen els insistents rumors d'infidelitat de don Iñaki, haurem de veure si serà capaç de suportar la pressió. Vet aquí el paper que hi juga l'educació. A aquestes alçades del partit, és impossible negar les constants escapades extramatrimonials de Sa Majestat, que doña Sofía ha aguantat amb abnegat estoïcisme. Al meu entendre, quan es tracta de relacions d'igualtat, no hi ha rang social que valgui, perquè ningú no s'escapa de la trampa mortal del masclisme. Si no s'ha entès en profunditat què significa el respecte, tant és la reina com la veïna del quart primera.



Comentaris

Traducció del blog