Del Quebec vingueren, que de casa ens tragueren


Una treballadora de l’Oficina del Quebec a Barcelona, a punt per reclutar enginyers, professionals de la salut i experts en noves tecnologies. Foto extreta de 324.cat.


Darrerament, rebem un conjunt de convidats forans, que resulten d’allò més inquietants. Representen la mena de visites que haurien de fer-nos replantejar seriosament el rumb del país, que sembla haver agafat un inexorable camí de baixada, cap a la ruta sense retorn de la decadència i la corrupció. Ben al contrari d’allò que seria desitjable, els nouvinguts són accollits de forma triomfalista per part de l’Administració, com si les seves ofertes fossin una mena de llum al final del túnel. Per altra banda, determinades formacions xenòfobes, no estan gens amoïnades per aquestes ingerències estrangeres. Els preocupen més les mesquites i demés amenaces per a la civilització occidental. Ja ho sabem. Existeix immigració de primera i segona categoria. Si arribes en pastera et criminalitzaran però si aterres en avió privat, trobaràs als teus peus una catifa vermella. Per descomptat, no és el mateix ser l’emir de Qatar, que un pollós sense papers del Marroc.

La secretària d’Ocupació de la Generalitat, Esther Sánchez, ha assegurat que els 730.000 llocs de treball que s’ofereixen al Quebec suposaran una oportunitat per enriquir els treballadors catalans. Els millors professionals de casa nostra, han de tocar el dos, perquè malviuen en condicions d’inadmissible precarietat, en feines infinitament per sota de llur capacitat. Afortunadament, ara podran desenvolupar-se al Canadà. Si més no, fins l’any 2015. És hora de tirar paperets i serpentines, que el Govern ens vol fer beure a galet. Evidentment, celebro que aquests homes i dones tinguin una oportunitat per créixer professionalment. De fet, el millor que poden fer és llaurar-se un futur ben lluny de la seva dissortada pàtria. Al mateix temps, lamento profundament que no sorgeixin iniciatives sòlides, per evitar que la flor i la nata del món acadèmic hagi de fer les maletes. Mentre duren les eleccions, la majoria de polítics són partidaris d’invertir en investigació, generar oportunitats per als més joves, apostar per l’educació i un llarg etcètera de bones intencions. A l’hora de la veritat, ens hem de menjar amb patates la reforma laboral i les tisorades a discreció.

¿Es pot celebrar la fuga de cervells? ¿Ningú es planteja per què no s’atura el degoteig migratori? ¿Quan tornin de l’experiència quebequesa, tindran les mateixes oportunitats, aquí? ¿Els podrem recuperar o els haurem perdut per sempre? En comptes de resoldre aquests interrogants, els nostres suposats representants fan reverències a l’inefable Sheldon Adelson, el tipus d’empresari que ens ha de salvar de la misèria. La setzena fortuna mundial, vol invertir a l’Estat uns 17.000 milions d’euros, a canvi de nombroses concessions. Els seus business de Macau han estat investigats per presumpta relació amb la màfia xinesa, el blanqueig de capital, el finançament de grups terroristes i les xarxes de prostitució, entre d’altres banalitats. Òbviament, l'esmentada cara fosca no representa cap objecció per als defensors del model ultraliberal. No estan gens interessats en el pou de putrefacció que acompanya aquest magnat dels casinos, que vol deixar una depriment petjada ambiental i social, sota una falsa promesa de prosperitat.

Estem realment impacients, el furibund sionista es fa pregar. Encara no coneixem quin ha estat el resultat de desfullar la margarida. Abans de l’estiu, sabrem a qui ha decidit entregar-li el cor i la cartera. Esperanza Aguirre o Artur Mas. Madrid contra Barcelona. Mentre ens mengem les ungles, podem renovar el currículum. Tenim l'opció d'enviar-lo al Quebec, amb tots els detalls relatius a la nostra formació. També podem modificar-lo a la baixa i entregar-lo a Barcelona mateix. Millor esborrar-ne els màsters, doctorats i altres noses prescindibles.  Ens espera un futur brillant com a crupiers o cambrers. Potser farem cantonades, qui sap. No es pot pas negar que la prostitució, literal i figurada, és l'especialitat del país. Si, estem expectants. Benvingut a casa, Mr. Adelson!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia