Elogi de la inseguretat


Imatge extreta de Lifeder


En els entorns en els quals treballo, de vegades escolto professionals que s'expressen amb gran seguretat, com si no tinguessin cap mena de dubte sobre com cal procedir a l'hora d'abordar les més variades problemàtiques. Disposen d'un repertori de respostes contundents per a gairebé tot. Em sorprenen, alhora que hi confio poc, perquè el camp de la psicologia és un terreny en el qual és especialment important tolerar la incertesa i l'ambigüitat, habitualment lligades a les qüestions vitals. 

El fet de cultivar la humilitat és, a la meva manera de veure, essencial per aprendre a rectificar a temps. Si, puntualment, em pugen els fums al cap ja se n'encarrega la professió, amb la seva complexitat i duresa, de mostrar-me tot allò que em resta per comprendre. Escoltar amb paciència i atenció és una altra gran virtut de l'ofici. Més que no pas pontificar amb el dit enlaire. 

A mi la inseguretat em segueix tot sovint i en ocasions es fa tan visible que em deixa «en evidència». I no la considero pas una mala companya de viatge perquè m'empeny a fer-me noves preguntes i a provar de respondre-les de la millor manera de què sóc capaç. Amb perseverança i mirant de travessar dignament els moments més complicats. La vacil·lació no implica necessàriament manca de criteri sinó que, ben al contrari, pot impedir que aquest es torni excessivament rígid i bloquegi l'opció d'explorar camins alternatius, necessaris. 

De vegades, la incertesa em genera angoixa i resulta feixuga -alguns dies esdevé insuportable- però procuro conviure-hi de la forma més pacífica possible. Probablement, si relatés aquest malestar intens en un consultori mèdic més d'un facultatiu el consideraria un «trastorn» i em recomanaria que prengués un ansiolític. Però per a mi no ho és i la pastilla se la podria ben confitar. Tal vegada vostè, apreciat lector, tampoc el troba patològic i aquestes quatre línies poden ajudar-lo a replantejar-se el paper que juga la inseguretat en la seva vida. O potser no... 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catorze anys d'absència

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui