Dies de pluja


Ja us he parlat alguna vegada dels efectes de medi ambient sobre la salut mental, que si la tramuntana, que si la primavera, que si el fred...

Els efectes de la pluja sobre l'estat d'ànim, fins on jo sé, que no és gaire, no estan massa clars. Si deixo de banda els estudis científics i penso en persones del meu entorn, hi trobo una mica de tot. Alguns se senten reconfortats els dies plujosos, els agrada quedar-se a casa i el soroll de l'aigua els relaxa (això sempre que es tracti de dies puntuals). N'hi ha d'altres que han viatjat a països amb rainy weather i els ha costat adaptar-s'hi. També penso en aquells que viuen la pluja en funció del negoci: hosteleria, comerç o pagesia. Per uns tristesa i ofuscació, per altres vitalitat i energia. En qualsevol cas, per fortuna, no podem fer res per canviar el temps...

Us deixo amb una mica de música: dues maneres d'interpretar la pluja, Gene Kelly versus Patty Griffin.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
A mi sempre m'ha agradat la pluja i el seu soroll. Sóc dels que es relaxen. Tot i que també té un efecte diurètic. Però vaig viure un any a Menorca, i vaig acabar negre amb la pluja per saturació. Vaig comprendre que la verdor dels camps menorquins es deu a què hi plogui el 60% del temps.
16 de febrer del 2010, a les 16:19
Clara Esquena i Freixas ha dit…
A mi també em costa aguantar molts dies seguits de pluja, sobretot quan estic de vacances, sento una necessitat imperiosa de veure el sol...
16 de febrer del 2010, a les 16:50
Núria Talavera ha dit…
la pluja és riquesa, només puc pensar això quan plou :) i si no que els ho diguin als refugiats dels campaments sahrauís...
16 de febrer del 2010, a les 23:20
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si, Núria, està clar que quan no plou tots hi sortim perdent, només cal recordar l'època de la sequera, quan el conseller Baltasar va anar a resar a la Moreneta. Com que no sabem què pot venir, l'aigua és molt benvinguda.
17 de febrer del 2010, a les 10:04
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació