Probablement Déu no existeix...

...deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida. Vet aquí la campanya publicitària que endegat la unió d'ateus de Catalunya i que ha causat un autèntic rebombori últimament. Hi ha opinions per donar i per vendre. Alguns ciutadans creuen que els ateus tenen tot el dret a fer públiques les seves creences, mentre que n'hi ha d'altres que consideren una autèntica frivolitat anunciar d'aquesta manera les qüestions de la fe, com si es tractés de l'última estrena de cinema nord-americà. Sigui com sigui, no es pot pas negar que han posat damunt la taula un debat que fa pensar en temes sobre els quals poques vegades ens aturem a reflexionar. No crec que hi pugui haver res de perjudicial en això...

Com a psicòloga, naturalment, respecto les creences de les persones que em vénen a veure. L'única cosa que em pregunto és si les ajuda a solucionar el problema que les ha portat a trucar a la meva porta. En aquest sentit, hi ha estudis ben interessants, que fan referència a la segona part de l'eslògan ateu. Creure en Déu suposa una preocupació? No necessàriament. He conegut persones, en situacions realment desesperades, que m'han dit: quan em llevo al matí, Déu em dóna força per tirar endavant. També hi ha creients que s'involucren en activitats solidàries, moguts per la seva fe, la qual cosa els fa sentir del tot feliços i realitzats. Algunes investigacions sobre envelliment satisfactori parlen d'espiritualitat positiva per fer referència a totes aquelles conviccions religioses, siguin quines siguin, que tenen una conseqüència en el comportament i que han demostrat ser beneficioses per a la salut. Per altra banda, tampoc es pot negar, hi ha fidels que viuen la seva religiositat de manera completament passiva. Per fer front a l'adversitat, resen a Déu com a únic mitjà per solventar la seva situació. En alguns casos de maltractaments severs, per exemple, s'opta per quedar-se al costat del botxí i no desfer els lligams del sagrament matrimonial. Comptat i debatut, l'única cosa que em preocupa, no és si Déu existeix o no, sinó en què beneficia (o perjudica), aquesta creença, la salut mental. Déu pot ser un autèntic maldecap però també una ajuda inestimable per sortir d'un forat ben fosc...