Malalties mentals greus

Tenim el Nadal a la cantonada. Als tradicionals torrons, cava, pessebre o tió s’hi sumen els programes solidaris, que proliferen incontroladament per les diferents cadenes de televisió. D’entre l’ampli ventall que hi ha, el meu favorit, sense cap mena de dubte, és La Marató de TV3. Em convencen la qualitat dels projectes als quals es destinen els diners, la transparència, la tasca de sensibilització social i l’elevat grau d’implicació ciutadana. No obstant això, penso que els espectadors tenim la responsabilitat de mantenir viu l’esperit crític, per tal que la iniciativa benèfica més nostrada no decaigui amb el pas dels anys.
La Marató del 2008 es dedicarà a les malalties mentals greus. Els responsables de la Fundació La Marató, després d’una revisió científica i de consultar professionals i familiars, van decidir que inclourien dins d'aquest grup l’esquizofrènia, la depressió greu, el trastorn bipolar, l’ansietat, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l'autisme i el trastorn límit de la personalitat (TLP). Es tracta d’una categorització circumstancial perquè, en la comunitat científica, quan es fa referència als trastorns mentals severs, no es tracten exactament aquestes patologies.
Pel que he pogut llegir en algunes cartes a la premsa, hi ha hagut controvèrsia pel que fa a la inclusió del TDAH. Algunes famílies consideren que els menors podrien quedar estigmatitzats pel fet que se'ls etiqueti com a malalts mentals greus i s'estimarien més que es parlés de dèficit. A tall d’aclariment, s’ha puntualitzat que l’adjectiu “greu” fa referència a la lenta resolució de les malalties.
En el cas de l’ansietat, apuntaria que parlem d’un conjunt de símptomes que estan presents en la majoria de trastorns o que poden aparèixer en múltiples situacions quotidianes. Per ser rigorosos, caldria especificar una mica més. Tampoc veig gaire clar que l’ansietat tingui una resolució lenta, ja que existeixen teràpies psicològiques breus que han demostrat tractar-la amb relativa rapidesa. També ens podríem preguntar per quin motiu n’han quedat exclosos trastorns com l'anorèxia nerviosa que, en casos extrems, pot tenir un desenllaç mortal. Per altra banda, crec que les crítiques dels lectors són plenament respectables i estan ben argumentades.
Els fons recollits pel programa, com se sap, estaran destinats a projectes d'investigació biomèdica. Caldrà estar atents a com s’expliquen al gran públic les anomenades malalties mentals greus. Espero que no les enfoquin des d'una perspectiva estrictament biologista i tinguin en compte l'important paper de factors com la família, l'educació a l'escola, els recursos socials, el nivell econòmic o els hàbits de salut dels afectats. El TLP, per exemple, és un trastorn de regulació emocional que pot tenir una base genètica però també se'n dónen casos en persones que han viscut una infància traumàtica. Pel que fa al controvertit TDAH, s'ha observat que el poden patir infants que viuen en entorns familiars violents. La hiperactivitat i la manca d’atenció sorgeixen, en aquests casos, com un mecanisme defensiu davant d’una hostilitat impossible de controlar. Podríem posar d’altres exemples ben coneguts per tothom, com les profundes depressions causades per l'assetjament moral a la feina. En aquesta situació, és adequat parlar de malaltia mental greu? O hauríem de fer referència a una reacció natural, davant d’un entorn anòmal? És recomanable abordar qualsevol forma de sofriment humà, per greu que sigui, des d’una perspectiva mèdica? Posseïts per l’afany d’etiquetar, ens hem oblidat que el dolor és consubstancial al fet de viure.
Em pregunto si els projectes als quals s'assignaran els diners, tindran en compte factors psicològics i socials o si estaran a l’alçada de l’inextricable relació de la genètica amb l’ambient. M'agrada pensar que, algun dia, una part important d'aquests recursos es destinarà a la investigació en psicoteràpia. En la meva modesta opinió, anem més que sobrats de receptes. No penso que en calguin de noves.
[Foto:Willy Ronis]
Article publicat a "El Punt"

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

He copiat del teu blog el traductor.. així puc escriure en català i em pot llegir la gent d'altres llocs...

Et deixo que tinc que seguir estudiant! una abraçada!
David
Els dijous nous ha dit…
Un tema delicat això de les malalties mentals....és cert que els diners destinats a la recerca no es poden repartir igual que s'ha fet amb les malalties cardiovasculars o el càncer.
Salutacions
Moltes vegades es comet el greu error d'equiparar les malalties físiques a les mentals. Mai es trobarà la pastilla màgica per a cada trastorn, gràcies per opinar!
Anònim ha dit…
Afegeixo que la Marató també és el meu programa preferit! Sabem fer motles més coses per recaptar diners que no només posar una presentadora fent cara de pena i demanant com en d'altres programes...
Remarcar que el que passa sempre en el món de l'investigació és que per mala sort molts cops només s'investiguen malalties que molta gent les pateix.... les més excepcionals encara que siguin més greu queden excloses. Sap greu però és així!
Anònim ha dit…
Hola,
Voldria comentar que no estic d'acord en què els diners de la Marató es destinin tots a investigació biomèdica, tal com reflexen els objectius de "La Fundació de la Marató de TV3", i tal com m'han confirmat des de la Fundació.
Com bé comenteu, les malalties mentals no poden ser tractades com les malalties cardiovasculars, per posar un exemple. Penso que la Marató (faltarà veure el programa), vol ressaltar massa la part biològica, deixant en un segon pla molt endarrerit altres factors que són tant o més decisius, i més encara en el tipus de societat dels països "desenvolupats", on l'estrés, la insatisfacció personal, el mobbing, les hipoteques,...són l'ordre del dia.
Molt em temo que no m'agradarà el programa, ja que he tingut l'oportunitat d'assistir a una xerrada informativa feta per una voluntària (metge), i ....bé..., més val que no us ho expliqui, ja us ho podeu imaginar.
Però, és clar, per la majoria de la gent la paraula d'un metge és santa...qui sap més que un metge??

Amb això no voldria pas criticar la tasca de la Marató; es pot considerar que actua correctament segons els objectius establerts en el seu dia.
Pero, segons el meu parer, no actua éticament davant la ciutadania: dóna una informació incomplerta.

Res nois..., haurem de fer una altra Marató més "integral"...

Bé, ja està, tenia ganes d'escriure sobre això.

Celia
Hola, Núria i Cèlia, gràcies per participar.
Núria, si que és cert que hi ha moltes malalties que, per ser minoritàries, estan oblidades per la investigació. Malauradament, és un món on també s'hi mouen molts interessos i no sempre són nobles!
Cèlia, estic completament d'acord amb tu, poca cosa puc afegir més. Hi ha molts pacients que es queixen a la consulta que s'han sentit "etiquetats" i fins i tot menystinguts pels diagnòstics que han rebut. En definitiva, el que busquem quan sofrim és que ens donin coratge i eines per tirar endavant, no que ens pengin un cartell i ens donin una pastilla. Haurem d'estar atentes a "La Marató" i després als projectes als quals es donaran els diners, que sortiran publicats al seu web. Fins la propera!
Afegeixo que també hi ha metges i psiquiatres que són crítics amb l'excés de medicació i que vetllen per la qualitat de vida dels pacients, al mateix temps que hi ha psicòlegs o treballadors socials que es tapen les orelles davant dels problemes de la gent...una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia