"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

L'autora danesa Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia.

En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica.

La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narrats en la segona part, quan comença a forjar-se un nom en el món de les lletres daneses, alhora que malda per constuir una llar estable i acollidora, una fantasia que xocarà, una i altra vegada, amb la decebedora realitat. 

La cloenda porta per títol "Dependència" i està emmarcada en la seva unió matrimonial amb en Carl, un metge que patia crisis psicòtiques i que li subministrava sedants potents als quals es va tornar addicta, un problema que la Tove mai superaria del tot.

L'interès per l'obra de Ditlevsen ha experimentat una revifalla important durant els darrers anys i no és d'estranyar perquè hi tracta amb una lucidesa, precocitat i honestedat sorprenents qüestions com l'impacte de la pobresa en el cicle vital; els abusos soferts per les dones en diferents entorns; la dependència de substàncies derivada de prescripcions mèdiques (pensem en l'epidèmia causada pel fentanil, per exemple), etcètera. El context biogràfic, històric i social que aporta és d'un enorme valor per contrarestar els reduccionismes i els prejudicis que afecten, encara avui, el panorama de la salut mental. 

A aquesta biografia plena de clarobscurs s'hi va afegir un capítol nou amb la publicació aquest estiu de les memòries de la neta de Ditlevsen, Lise Munk. En aquelles pàgines, Munk revela que el quart marit de la seva àvia, l'influent periodista i economista Victor Andreasen, va abusar sexualment de la Helle, fruit del segon matrimoni de la Tove i mare de la Lise, unes agressions de les quals ell es vantava. Per altra banda, Ditlevsen hauria estat coneixedora dels fets i considerava la Helle tant una filla a qui estimava com una "rival" que preferia mantenir en la distància. En llegir la notícia, vaig recordar una de les obsessions de la protagonista de "Les cares", la qual pensa sovint en si la seva parella, un home que la maltracta psicològicament, manté relacions sexuals amb la fillastra adolescent.

Per més incòmoda que resulti, aquesta veritat també és necessària en el camí de recuperació dels cicles de violència intergeneracional, lligades al sofriment que va marcar la vida de les dones de la família de la Tove -i de tantes altres.

Referències

• Ditlevsen, T. (2023). Les cares. Barcelona: L'Altra Editorial.
• Ditlevsen, T. (2021). Trilogia de Copenhaguen. Barcelona: L'Altra Editorial.