Setze anys d'absència

 



Penso en el cor


Penso en el cor-i en l'orient

de la perla encara marina;

en el somni que l'endevina

i que l'ull massa ric desment.

Cap triomf no pesa en el vent

i, juntes, al buf que hi declina, 

s'esborren l'onada divina

i l'aventura vehement. 

¿D'on venim, que no fos tornada?

Com una absurda enamorada, 

la vida ens fa plorar el passat.

¿On tornem, que no fos naixença?

Vivim de mort, i no ens és grat;

morim d'amor, i no s'hi pensa. 


Carles Riba



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Incubacions i vols xamànics a Manhattan

Retrat d'en Quimet

El retorn de Victor Frankenstein