Quinze anys sense tu





 En el davallant

Vindreu encara, alades,
oh imatges, oh tonades,
vora d'un cor transit?
Veuré mai més les fades
pel caminal guarnit
de fulles trepitjades?

Passada ma verema,
la boira veig muntar.
Tant és: fins l'hora extrema
que el món s'esvairà,
val més cantar que témer
i témer que oblidar.


Josep Carner




Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Contra la normalització de la vulgaritat

Catorze anys d'absència