Onze anys, han passat




Si el mar és fúria, bot i deliri, 
i és embranzida i és cos a cos, 
qui se'n recorda del cementiri, 
del gris de nacre del seu repòs? 

Tu ho saps comprendre; per'xò no goses 
guarnir-te d'arbres ni de cloquers. 
Tu saps comprendre totes les coses, 
blanc cementiri dels mariners! 



Josep Maria de Sagarra
Versos d'El cementiri dels mariners



Entrades populars d'aquest blog

Incubacions i vols xamànics a Manhattan

Retrat d'en Quimet

Qui escolta el senyor Singer?