Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

Els independentistes de fireta

Imatge
La reunió secreta entre Mariano Rajoy i Artur Mas, suposadament destinada a flexibilitzar l'objectiu del dèficit, ha despertat suspicàcies entre els sectors independentistes. Imatge: EFE.

El país està que bull. En el decurs de la setmana -no sé si teniu la mateixa impressió-, quan llegeixo el diari, escolto la ràdio o miro els insípids telenotícies, em fa l'efecte que acumulo muntanyes i muntanyes de brossa dins del meu cervell,  els elements de les quals tinc necessitat de seleccionar i ordenar en diversos contenidors. Aquest blog vindria a ser el resultat del procés d'immersió en la brutícia i posterior separació de residus. O sigui, que tinc una mena de "Mamzelles" a dins de les neurones, que fan la feina de reciclatge. Avui no sabia si escollir la pila referent a l'habitatge -com bé sabeu, el PP es passa la llei europea per l'aixella- o bé decantar-me pel nostre estimat oasi, avui convertit en paisatge lunar, per obra i gràcia de la despietada polític…

L'abús econòmic a les persones grans

Imatge
Imatge: Forbes.

Avui hem sabut que l'affaire L'Oréal ha donat un tomb inesperat, amb la imputació de l'expresident francès Nicolas Sarkozy, sospitós d'haver-se aprofitat de la debilitat de la mestressa de la famosa firma de cosmètica i haver-li manllevat una quantitat considerable de diners, destinada a finançar el seu partit.  Aquest és un nou capítol d'un embolic amb aires de comèdia teatral, on també hi ha enredats la filla de Lilliane Bettencourt, un majordom que va fer d'espia i un fotògraf ambiciós, François-Marie Banier, que s'hauria acostat igualment a la vella dama per a xuclar-li una muntanya indecent de milions -malgrat que l'artista defensa, esclar, que la seva relació estava estrictament centrada en el mecenatge-. No és la primera vegada que llegim a la premsa que una senyora de compte corrent desfogat és festejada pel vividor de torn, el qual, rere la disfressa d'un sincer interès, oculta, sempre presumptament, un vampirisme insaciab…

Francesc I, ha nascut una estrella

Imatge
Foto AFP
En seguir la informació sobre l'elecció del nou Papa, resulta complicat discernir si estem davant d'un esdeveniment de caràcter religiós o bé Lady Gaga ha presentat el seu últim disc. De ben segur que la diva nord-americana no despertaria una expectació tan efusiva ni motivaria una fe absolutament cega entre els seus milions d'admiradors. La marxa de Benet XVI en helicòpter, l'anunci del conclave, l'esperada fumata blanca, les paraules de l'escollit, els actes subsegüents al nomenament... només faltava que les càmeres seguissin Bergoglio al lavabo del Vaticà, per filmar les seves primeres deposicions, com a Francesc I.  La cultura de l'espectacle ho devora tot. En vàrem ser testimonis, de la mateixa manera, amb la defunció de Joan Pau II, que recordava la desaparició de la princesa Diana de Gal·les, més que no pas la del cap de l'Església catòlica, tan minada per les crisis que ja no saben com remuntar-la.

Abans de la seva mort, vaig assistir …

Estereotips de gènere, ni un pas enrere

Imatge
Imatge: Agència Kitchen

Un altre vuit de març i no es percep cap llum al final del túnel. La ignominiosa macroestafa de la qual som víctimes està deixant una petjada social esfereïdora, que afecta de forma especialment dramàtica les dones. Els somnis s'encallen i les petites conquestes comencen  a trontollar. Avancem a les palpentes, guanyem en violència i retrocedim en drets. Els mitjans de comunicació posen l'accent en el gènere, avui. Reines per un dia. Moltes gràcies però les solucions no arriben. Potser caldria abocar-hi més coratge i capacitat crítica, els altres 364 dies de l'any. Convindria esmentar els noms i cognoms dels responsables d'aquesta barbàrie i portar-los davant del jutge. Però els milions es volatilitzen; després apareixen per art de màgia, en algun paradís fiscal. Necessitem alternatives viables, a la vergonyosa submissió al dictat dels mercats, protagonitzada per polítics que s'han abaixat els pantalons fins als turmells. Aquesta seria una op…

Corrupció, paradoxes i cafè amb llet

Imatge
Els ciutadans estem saturats pels incomptables afers de corrupció que esquitxen les pàgines dels diaris. Malgrat l’aparent voluntat de posar-hi remei, no hem de menystenir la progressiva pèrdua de drets democràtics, que es manifesta, entre d’altres xacres, a través de la censura mediàtica, que han patit mitjans comCafè amb llet. Foto: Laura Grau.

Mentre navego per l’etiqueta de Twitter #holadictadura, m’assabento que els editors de la revista Cafè amb llet han hagut de destruir un vídeo de Youtube, que porta per títol El major robatori de la història de Catalunya, on hi denuncien l’opacitat de la sanitat catalana i la lamentable gestióde diferents polítics, com Josep Prat, Carles Manté, Josep Abelló, Ramon Bagó o Xavier Crespo, que és a totes les salses.  Recordem que fins i tot els mafiosos russos estaven escandalitzats, davant les martingales de l'exalcalde de Lloret. Tal com succeí amb la famosa portada de la còpula de Felipe i Letizia, retirada dels quioscos per la Casa Reial…

Traducció del blog