Si plores perquè has perdut el Sol...

El Roto


S'han fet esforços considerables per encasellar el col·lectiu 15-M en l'etiqueta de radical. Es vol vendre una imatge pollosa o il·luminada dels seus membres, sense tenir en compte el gruix social que representen. Habitualment, es mostren els moments dels enfrontaments més virulents. Si és possible, aquell instant en el qual un jove mal guarnit increpa algun agent. Es qualifiquen els rastaflautes amb contínues expressions d'humiliació. Qualsevol diria que pertanyen a una categoria inferior o han comès algun delicte irreparable. La brutalitat policial es presenta com un incident puntual, de mínima transcendència política. S'oculta informació sobre l'abast de les ferides causades, tant a periodistes com a activistes. La solidaritat i el civisme no són valorats positivament, malgrat que sorgeixin honroses excepcions. En el cas que algun portaveu aparegui en una tertúlia, els omnipresents propagandistes impedeixen que pugui expressar-se amb un mínim de normalit…

Tinc la sensació d'haver recalat en el país dels crancs, a dins d'una nau a la deriva. Aquesta és la meva visió surrealista de la proposta de reforma de la Constitución Española. Penso que la sobtada necessitat de fer un moviment enrere, pretén impedir l'imprescindible pas endavant. Els canvis en l'article 135, en cas de produir-se, ens lligarien de mans i peus.

Em preguntava com reaccionarien el FMI, el Banc Mundial, els mercats i la Unió Europea. La colla d'entitats abstractes que regeixen el nostre destí. La brutalitat policial i la mordassa mediàtica no han estat suficients per apaivagar les protestes indignades. Al contrari. La ferma oposició de bona part de la ciutadania, vers les violentes mesures neoliberals, s'havia consolidat en el transcurs dels mesos. Calia frenar les càndides proclames de llibertat d'una manera més expeditiva. No es tractava d'escoltar les demandes de justícia social, evidentment. Ni de donar crèdit a les propostes de pro…

Una nena líbia dóna una puntada de peu a un retrat del rais. Foto extreta d'aquí.


Els mandataris europeus que van acollir Gaddafi sota la seva ala protectora, ara encoratgen la Transició de Líbia. Pateixen tots els símptomes de la típica febre democràtica messiànica. La mateixa amb la qual Obama va enlluernar el món. Aquesta vegada, sense aixecar falses esperances. Mustafa Abdul Jalil és l'home de palla a la zona. La paraula Transició em fa més por que una pedregada. Salvant totes les distàncies, només cal contemplar el retrocés actual, per adonar-se que a Espanya la tirania no va morir pas al llit del dictador. Més aviat s'hi va regenerar. Ha arribat l'hora de repartir-se el pastís del petroli. Alguna ànima càndida encara vol vendre que quatre rebels esdentegats, amb un kalashnikov, en recolliran una porció acceptable.

Em pregunto què dimonis ha succeït, de debò, en aquell país. La veritat i la guerra són eternes enemigues. El referent de l'Iraq és el més immedia…

Second love, Victoria Milan o Ashley Madison són webs dedicades a gestionar la infidelitat



Els diners poden corrompre l'ofici de psicòlegs i psiquiatres. La priorització de l'economia implica la manipulació de la investigació, per exemple, massa susceptible de perseguir objectius més empresarials que no pas de salut. La presència creixent de literatura fantasma, en les revistes científiques, n'és un bon exemple. Les fal·làcies àmpliament sostingudes sobre la pretesa eficàcia de determinats psicofàrmacs provoca que milions de persones consumeixin antidepressius, ansiolítics o hipnòtics, els efectes secundaris dels quals no estan prou investigats ni, per descomptat, divulgats. La mateixa dinàmica perversa es podria aplicar perfectament a d'altres àmbits, apassionadament entregats als braços dels beneficis immediats, sense possiblitat de reflexió sobre la profunditat de la professió i el seu futur a llarg termini. Fins i tot la fam al món ha esdevingut un motiu de lucre,…

La fam al món constitueix avui un immens negoci. Foto Pluràlia TV.


L'any 2008 es va tancar la Cimera de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació amb el més cru dels escepticismes. La fragilitat de Ban Ki-moon davant de les corporacions financeres evidenciava la manca de voluntat per abordar el vertader rerefons de la qüestió. Només una declaració de bones intencions, sense cap compromís polític damunt la taula, va ser l'amarg balanç de la trobada. Malgrat que s'estima que 100.000 persones moren diàriament com a conseqüència de la fam, encara no s'han pres mesures efectives per atacar d'arrel la criminalitat derivada de l'especulació. Se suposava que la mà màgica del mercat havia de solventar la crisi alimentària. Malauradament, les notícies que ens arriben sobre el drama a la Banya d'Àfrica no fan més que confirmar la terrible evidència, que pocs mandataris gosen mirar a la cara. La veritat és horrible i no té amics que la portin a passejar.

El …

Manel Fontdevila


M'havia promès que no escriuria ni una paraula sobre la visita del Papa, però un volcà d'indignació ha fet erupció dins meu i no me'n puc estar. Són tantes les raons per criticar la presència de Benet XVI a Madrid que no comprenc que hi hagi fidels que decideixin tancar sistemàticament els ulls davant de l'evidència. I que consti que respecto sincerament els seguidors de la fe catòlica i totes les persones que treballen per a la justícia social, perquè bona falta ens fan. Per alguna cosa es deuen haver rebel·lat, els cristians de base.

Repassem uns quants motius per a la dissidència. En primer lloc, tenim les joventuts hitlerianes. Les excuses de mal pagador afirmen que el context històric va pràcticament obligar el Papa a formar-ne part. Es veu que era un costum ineludible de l'època. Fins i tot en el remot supòsit que fos així: algú que va simpatitzar amb un règim criminal, és la persona més indicada per ser el cap d'una Església plural? Reco…

Imatge d'un catàleg de Zara



El psiquiatre suís Eugen Bleuler, pioner en l'estudi científic de l'esquizofrènia, va descriure l'ambivalència afectiva com la presència simultània d'amor i odi, en l'univers interior de malalts que patien algun trastorn psicòtic. Per alguns pacients, les persones properes podien ser motiu de les més accentuades i contràries emocions, expressades de forma extremadament polaritzada. Val a dir que no cal sofrir una greu patologia mental per experimentar sentiments contraposats, vers algun ésser estimat. Deixarem aquestes profunditats intrapsíquiques per un altre dia.

La definició de Bleuler resulta útil per il·lustrar el dilema que una humil servidora pateix amb Inditex. Per un costat, em repugna la prepotència d'aquest gegant del tèxtil. Han estat denunciades les seves maniobres perverses per a l'evasió fiscal, la precarietat laboral a la qual sotmet els treballadors, l'explotació infantil en diferents indrets del planeta…

A dalt, un grup de treballadors de l'Alemanya de l'Est construeix el Mur de Berlín, l'any 1961. A sota, una imatge de la recent ocupació nord-americana a l'Iraq

Arran de la celebració del cinquantè aniversari de la construcció del mur de la vergonya, s’ha evocat l’efemèride a la manera habitual: escuma mediàtica a dojo i poca substància històrica. Un dels aspectes més dolorosos d’aquest recordatori és la presència de barreres que resten alçades arreu. El colpidor símbol de la Guerra Freda va caure feliçment però encara romanen profundes divisions entre éssers humans, en múltiples comunitats. Es manifesten a través de tota mena de robustes defenses, falsament protectores de l’adversitat. La crua realitat m’ha conduït fins a noves muralles contemporànies, específiques del capitalisme desbridat. Aquestes últimes no són tan conegudes ni tampoc qüestionades, malgrat el drama que acullen i dibuixen en l’horitzó. Un cop liquidat el teló d’acer, l’any 1989, la ideologia que hav…

Getty Images



Ja van cinc morts, 1.600 detinguts i 796 processats. Pèrdues de fins a 180 milions de lliures. Aquestes xifres no amaguen la profunda insatisfacció entre bona part de ciutadans que se senten sistemàticament exclosos, en una societat que es fa dir democràtica. Un drama que es reprodueix a diferents parts del planeta. Penso que la generació Blackberry també té punts en comú amb les revoltes al nord d'Àfrica, per exemple. Un jove sense futur és un jove sense futur. Qui pot negar que sobreviure i prosperar són dues aspiracions universals?

Les repercussions en matèria de convivència ciutadana són impossibles de quantificar. Davant del complex panorama, Cameron ha respost de l'única manera que, al meu entendre, pot fer-ho un tory: declarant la guerra a les bandes. Cameron parla de delinqüència pura i dura, desvincula els fets de qualsevol factor de tipus socioeconòmic. Proposa canons d'aigua, desplegament de l'exèrcit, censura a les xarxes socials, implacables pen…

Disturbis a Londres. Imatge extreta de Google.

L’any 2006, un empleat deStandard&Poor’s expressava les intencions dels membres del seu ram, en un correu electrònic: “Esperem ser rics i retirar-nos, abans que aquest castell de cartes s’ensorri”. No es pot pas dir que els seus plans fracassessin. Arran del crash del 2008,el castell ens va caure al damunt. Mentre l’economia mundial feia un pet com una gla, el compte corrent dels qui haurien d’haver aturat la ruïna col·lectiva, creixia exponencialment, fins a xifres inimaginables. Cap d’aquests multimilionairs ha passat comptes amb la justícia, per la seva malaltissa ambició, propera a la ludopatia.
Encara pitjor: aquelles agències de rating que varen atorgar la màxima qualificació als productes financers escombraria són les mateixes que, actualment, han d’avaluar la solvència econòmica de diversos països. Els antecedents de corrupció, manipulació i xantatge no han impedit de cap manera que es mantinguin en l’elit financera i segueixin…

Imatge extreta a spreadshirt.es



Mentre una privilegiada minoria gaudeix de luxoses escapades amb iot, cada cop més mortals passem l'agost a casa. En primer lloc, perquè no tenim ni cinc. La majoria -en cas de tenir feina- , tampoc podem deixar de treballar. D'altra manera, els deutes ens ofegarien. Veiem com la sequera castiga altres parts del planeta. És ben cert que hi ha éssers humans que pateixen les desigualtats de forma extremadament dramàtica, res comparable amb la nostra situació. Això no obstant, en ambdós casos, els autèntics responsables del desastre financer segueixen sense respondre per la seva tràgica ineptitud.

A la Costa Brava, la pluja de juliol no han estat gens benvinguda. Sabem que l'hivern serà llarg. Per més inri, cal suportar tota mena de morosos i barruts. Amb el pretext de les dificultats actuals, es dediquen a prendre el pèl tant com poden. Penso en l'increment d'estafes relacionades amb el turisme estiuenc. O en els grans empresaris, qu…

Encara que tants socialistes presumeixin d'haver corregut davant dels grisos, els fets demostren que el seu passat franquista sempre acaba per sortir. Ja no hi ha manera humana de maquillar la realitat. Ahir a la nit, en plena càrrega policial contra els indignats a Madrid, va tornar a aparèixer el fantasma del tío Paco. Últimament, està molt inquiet i té ganes de passejar-se pel país. La majoria de mitjans va silenciar les agressions. Novament, vaig haver de recórrer a Twitter. Mentrestant, la cadena del toro, encara reclamava més contundència contra els perroflautas. Si guanyen les eleccions, ja podem apretar a córrer.

Ja sabíem que a plaça Catalunya es practicava la neteja amb bales de goma. Davant del Ministerio del Interior, es va optar per dispersar els manifestants pacífics, a base d'estratègies violentes poc ortodoxes. A alguns periodistes els va tocar igualment el rebre. Prèviament, havíem presenciat garrotades injustificades, a València. Rubalcaba té una manera gens…

Havia trobat una feineta de mitja jornada. Tenia estalvis per anar tirant. Aquell estiu -avui m’ha donat per recordar-lo-, vaig instal·lar-me en un pis amb vistes a la Torre Agbar, bastant bufó. El compartia amb unes amigues de la facultat. Només tenia uns veïns a la mateixa planta, una parella de vellets entranyables. El senyor devia rondar la vuitantena. La primera setmana de ser-hi em van convidar a casa seva, una llar confortable, decorada amb molt de gust, sense ser ostentosa. Em van treure fotos de tota la família, una copa de brandy, una safata de galetes casolanes, elaborades amb molta mantega. Tenien un parell de fills i una bona colla de néts, tots força guapos i ben col·locats, segons la mare. Un hereu era arquitecte de renom, com ho havia estat son pare. L’altre, cirurgià, a no sé quina clínica de prestigi. Gaudien d’amistats influents. Aquest polític, aquell empresari. Un reguitzell de bondats. Vaig agrair l'hospitalitat, encara que no vaig poder badar boca, tan ocup…

Hosni Mubàrak ha abandonat l'hospital de Sharm el-Sheikh per afrontar un judici per assassinat i corrupció, a El Caire


Encara hi havia dubtes sobre la compareixença de l'expresident Mubàrak a l'Acadèmia de Policia d'El Caire. Finalment, però, ha aparegut la imatge del dia. Quan he vist als diaris el dictador egipci, postrat a la llitera, disposat a afrontar un judici per homicidi i corrupció, he recordat immediatament Augusto Pinochet, tot aixecant-se amb un somriure als llavis, d'aquella cadira de rodes, després d'haver estat denegada la seva extradició al Regne Unit, a causa de gravíssims problemes de salut mental. Suposadament, aquests l'incapacitaven per afrontar un judici. El llarg periple europeu va tenir l'amarg regust de la derrota, amb l'afegitó de la burla. Principalment, per a tots aquells familiars i defensors dels drets humans, que volien veure'l davant del jutge. El tirà no passaria comptes per les tortures, els assassinats ni les …