Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

Mario Conde, el retorn

Imatge
Palafrugell. Dono un tomb pel centre del poble i una senyora molt ben arreglada, que passeja dos gossets, m'atura per fer-me unes preguntes:
-Has vist en Mario Conde per la tele?

-Si.

-Parla bé, eh?
-Psss... si, suposo.

-Has llegit el seu llibre, Memorias de un preso?

-No.

-Llegeix-lo, t'agradarà. Allà ho explica tot. Tot el que li van fer. Pobre, el van deixar ben sol.

-Dona, quan era a Banesto en va fer de tots colors, tampoc era cap sant.

-Però n'hi havia d'altres! El van deixar ben sol!

Sensesostre, versió famosos

Imatge
Imatge promocional de 'Invisibles'

Un dia d'aquests, ens trobarem algun famós a la sopa. Els hem vist tancats en cases, hotels i granges, fer el ridícul per les pistes de ball, treure's els ulls i el fetge en els platós, sense cap mena de pudor. Finalment, ha arribat una mena de versió prososcial de l'exhibicionisme rosa més tronat. Álvaro de Marichalar, Sofía Mazagatos i Blanca Fernández-Ochoa, són algunes de les persones que interpretaran el paper de pidolaires,en el programa 'Invisibles', que s'estrenarà aquest diumenge a Antena 3. El presentador del xou ha declarat: «Pido a la cadena que me den esta clase de espacios porque me gustan los productos con mensaje, que nos hagan reflexionar».
Els participants van rodar al carrer a temperatures sota zero, a Màlaga i Madrid, durant deu dies. Després van tornar cap a caseta, al costat de l'estufa i el plat calent.Suposo que la gràcia del format rau en constatar de quina manera un famós, acostumat a acapar…

La filla del pare

Imatge
Hefest ajuda Atena a sortir del cap del totpoderós Zeus

Un dels episodis que més em fascina de la mitologia clàssica és el naixement d'Atena.
El patriarca de l'Olimp, déu del cel, es menja Metis, prenyada. Hefest, rei de l'inframón i déu de la forja, amb un cop de destral, permet que Atena neixi del cap de Zeus, adulta i guarnida per al combat, severa i amb pas ferm.
Atena és l'invicta guardiana de les ciutats, controla les passions dels herois, els ajuda en l'estratègia del camp de batalla. Contrasta amb la fúria embogida d'Ares, déu de la guerra. Ella és glaucopis, la de mirada clara i també gorgopis, la d'esguard aterridor. Aquesta és l'Atena homèrica, hereva d'una essència arcaica, que és salvatge i corprenedora, imatge coronada de serps, les quals donaran forma, més endavant, a la temuda Gorgona del seu escut.
Una dona que neix d'un home. Tal com Afrodita va sortir dels genitals del seu pare, Úranos. Igual que Eva és creada de la costella d&#…

La Clara torna al Palau

Imatge

Espriu, el musical

Imatge
Ricard Gili

Aquest divendres, em vaig enganxar al documental Amb música ho escoltaries potser millor, al Canal 33, que feia un recorregut per l'apassionant procés creatiu, poètic i musical, en el qual es va endinsar Ricard Gili, ànima de la mítica Locomotora Negra.
Gili va composar una cantata jazz inspirada en versos de Salvador Espriu i expressava de quina manera el projecte evolucionava dins seu gairebé de manera biològica, com si fos un llegat que havia de deixar en aquest món. L'espectacle, que compta amb la col·laboració de la Coral Sant Jordi i dos solistes, una soprano mexicana i un tenor africà, porta per títol He mirat aquesta terra ifusiona les seves dues grans passions: Catalunya i el jazz. Aquest musical pretén ser una mirada sobre l'evolució d'un poble, el passat i el seu incert futur. Tal i com ho va aconseguir Raimon en el seu moment, la música de Gili té l'enorme virtut d'acostar al gran públic l'obra, a estones àrida, de l'autor de La p…

Esteu convidats

Imatge
[ Detall d'El Naixement de Venus, de William-Adolphe Bouguereau ]


"Deesses Olímpiques, una proposta de psicologia femenina"

Clara Esquena i Freixas
Centre Cívic Can Castelló. C/Castelló 1-7. Barcelona.

Dies 1, 8 , 15 , 22 de març; de les 18h a les 19'30h.

Inscripció gratuïta i oberta a tothom.

Tothom parla d'Amparo Baró (i jo també)

Imatge
[Amparo Baró, dedicada als seus exercicis intel·lectuals]


D'ençà que he posat el peu a terra, de bon matí, que sento parlar d'Amparo Baró. S'ha originat un rebombori de ca l'ample perquè la senyora ha dit que els catalans som no sé què. La cançoneta de sempre. ¿No n'hi ha prou amb la fòbia que es promou fora de Catalunya? ¿Per què li donem veu, a la desinformada actriu? ¿Hem de muntar un xou cada vegada que algú escup bilis per la boqueta?
Quan anava a l'escola, fa molts anys, em van ensenyar que si algú malparlava de mi el millor que podia fer era evitar seguir-li el joc. D'altra manera, estava alimentant la seva dèria: diguem-li enveja, desconeixement o el que volgueu. Val a dir que no sempre he seguit aquest consell però, quan ho he fet, tampoc m'ha anat tan malament. ¿I si optéssim per la indiferència, d'una vegada per totes?

On ets Afrodita?

Imatge
[Venus del mirall, de Diego Velázquez]

Afrodita, l'augusta, la daurada, l'amant del riure. Alegre, estimulant, lliure, dedicada a l'afecte lúdic. Que imposes temor i respecte, al mateix temps.
La veneració grega contrasta amb la visió judeocristiana, tan patriarcal. Has estat reduïda a la sexualitat, en la seva vessant més física, lligada al pecat i a la culpa... Quin mal no t'han fet algunes religions i ministres d'igualtat!
Fa temps que t'han sacrificat i et cerquem en l'espiritualitat d'altres cultures. On ets Afrodita?

Respect

Imatge
Encara ressona en el psiquisme femení aquella educació tronada, de ser el pal de paller, nucli irreductible de la vida domèstica, costi el que costi. Cal aguantar. Per la família.
També dones joves. Hi ha la possibilitat de marxar, de ser lliures. No. Millor quedar-se i resistir. Crits, insults, humiliacions, empentes, coaccions, amenaces. Tot.
Recordo Aretha Franklin, la seva música, com una pregària. Respect.

L'oncòleg optimista

Imatge
Ens trobem en plena bateria d'entrevistes per escollir el català de l'any (emocionant celebració per uns, espectacle prescindible per altres). Ahir va ser el torn de Josep Baselga, cap de l'Institut Oncològic de la Vall d'Hebron, que va fer unes quantes reflexions per prendre nota. Baselga apuntava diferències significatives a l'hora de comunicar al pacient la possible evolució del càncer, en funció de si l'especialista pertanyia a l'escola optimista o, per contra, seguia la línia de plantejar al malalt el pitjor horitzó possible, per curar-se en salut i evitar desenganys. Segons el doctor, està demostrat que els pacients als quals es dibuixa un futur esperançador tenen més coratge per lluitar, afronten millor el procés de tractament i presenten uns índexs de recuperació més elevats. De fet, no es tracta d'una informació extremadament novedosa perquè és ben coneguda la influència de les variables anímiques sobre l'evoulció de les malalties. És impos…

Separacions tardanes

Imatge
[Mercè Sampietro dóna vida a Mercè Riera]


A la sèrie de TV3 La Riera, Mercè Sampietro dóna vida a Mercè Riera, la matriarca d'un clan familiar que regenta un restaurant a la fictícia localitat de Sant Climent, ubicada al Maresme. La trama té com a punt de partida la separació del matrimoni format per Ignasi Guitart i Mercè Riera, una parella amb dècades de convivència a les espatlles, un projecte empresarial i quatre fills en comú. El pare és qui deicideix posar punt i final a la relació i s'instal·la a Madrid, on hi tenen un altre restaurant (desconec si també hi ha una dona que l'espera, potser algú ho pot aclarir).
El procés de separació, fins on he vist, està prou ben resolt. En un principi, la Mercè reacciona negant la realitat i alimenta fantasies de retorn. Després es deprimeix, en constatar l'evidència de la ruptura i beu alcohol per apaivagar el malestar (davant la sorpresa de tothom). Actualment, emergeixen els sentiments d'enuig que, segurament, culminaran…

Dies de pluja

Imatge
Ja us he parlat alguna vegada dels efectes de medi ambient sobre la salut mental, que si la tramuntana, que si la primavera, que si el fred...
Els efectes de la pluja sobre l'estat d'ànim, fins on jo sé, que no és gaire, no estan massa clars. Si deixo de banda els estudis científics i penso en persones del meu entorn, hi trobo una mica de tot. Alguns se senten reconfortats els dies plujosos, els agrada quedar-se a casa i el soroll de l'aigua els relaxa (això sempre que es tracti de dies puntuals). N'hi ha d'altres que han viatjat a països amb rainy weather i els ha costat adaptar-s'hi. També penso en aquells que viuen la pluja en funció del negoci: hosteleria, comerç o pagesia. Per uns tristesa i ofuscació, per altres vitalitat i energia. En qualsevol cas, per fortuna, no podem fer res per canviar el temps...
Us deixo amb una mica de música: dues maneres d'interpretar la pluja, Gene Kelly versus Patty Griffin.

El preu d'una guerra

Imatge
Aquell conflicte que la ministra Chacón va explicar pràcticament com una missió humanitària, ha esdevingut, no se sap ben bé com, una guerra sagnant, de les de tota la vida. Ja no es veuen tantes diferències entre l'Iraq de Bush i l'Afagnistan d'Obama, flamant Nobel de la Pau. Aquesta vegada, però, no hi ha hagut protestes. Iraq i Afganistan, dues guerres perdudes. L'escriptor Tahar Ben Jelloun, en un article recent, demanava al president Obama que busqués una solució no militar al conflicte. Mentrestant, la petjada de l'hostilitat es dibuixa, implacable i silenciosa: destrucció, mort, estrès posttraumàtic, inestabilitat, por, més violència... el preu d'una guerra.

Buenafuente, pintor

Imatge
[Andreu Buenafuente vist per Carles Graell]

M'ha sorprès la vena pictòrica d'Andreu Buenafuente, showman d'indiscutible talent televisiu. Les seves exposicions han tingut una notable cobertura a la premsa, tot i que el presentador de Reus insisteix en què voldria que se separessin completament les seves dues facetes, humorística i plàstica. No obstant això, ¿hauria tingut el mateix ressò el seu treball artístic de no ser per la seva popularitat? És evident que no. ¿Tenen un altaveu tan poderós artistes novells o consagrats amb un talent igual o superior?
Vivim un temps en què qualsevol agosarat és anomenat pintor, pel sol fet que pinta o bé escriptor, pel sol fet que escriu. És important gaudir de presència als mitjans, la teva obra és llavors un negoci en potència i és més probable que tinguis la carrera assegurada. No penso que aquesta devaluació de l'art sigui resposabilitat exclusiva de Buenafuente, ni del mediàtic de torn, és clar, però no puc deixar preguntar-me a…

El doblatge és cultura?

Imatge
Com bé sabeu, la nova llei del cinema a Catalunya ha originat un rebombori considerable entre empresaris del sector, grups mediàtics, ciutadans i partits diversos, de la mateixa manera que ha revifat la vella polèmica sobre el doblatge, que compta amb tants defensors com detractors. Tal com jo ho veig, l'autèntic punt fort de la llei és l'aposta per promocionar la versió original. Si es porta a terme amb l'empenta promesa, qui sap, potser pujarà el nivell de coneixement d'idiomes de la població general. Si veiéssim més pel·lícules i sèries en versió original, tal vegada no hauríem de sofrir polítics monolingües, que fan un ridícul espantós cada vegada que viatgen a l'estranger. A banda de ser un atemptat de primer ordre contra el treball dels actors, el doblatge que es fa a casa nostra, en la meva humil opinió, que sé del cert que no serà compartida, és absolutament macarrònic. Sigui en català o en castellà, m'és igual, és un subproducte de tercera categoria, q…

Recordant la deessa de Willendorf

Imatge
[Deessa de Willendorf, vista frontal; 20.000-18.000 a.C., Àustria]
A la meva manera de veure, l'anorèxia nerviosa és un dels trastorns psicològics més complicats de comprendre. Encara que el pateixin cada vegada més nois, implica una negació de la feminitat adulta, de la lluna plena, en sentit simbòlic. En l'anorèxia nerviosa, sovint s'hi veuen implicats factors de comportament, de personalitat, cognitius, biològics, familiars i socials, la qual cosa fa que el seu tractament sigui laboriós i els professionals de la salut a vegades se sentin impotents i frustrats davant la lenta recuperació de les pacients o les possibles recaigudes (confesso obertament les meves pròpies i notòries limitacions a l'hora de tractar-la). De la mateixa manera, evidentment, el trastorn fa sofrir intensament les afectades i els seus éssers estimats. Recordo que, en una ocasió, una psiquiatra infanto-juvenil comentava que a les noies que patien aquest problema els deia que pensessin que el seu …

L'estrès i el rendiment

Imatge
Els nivells elevats d'estrès a la feina, causats per motius diversos (excés de pressió, assetjament psicològic, baixa conciliació amb la vida familiar...) tenen una incidència directa en la productivitat. A la imatge, podeu veure la coneguda corba de Yerkes-Dodson, que mostra de quina manera el grau d'activació (arousal) influeix en el rendiment (performance). Un nivell mitjà, aporta un funcionament òptim, mentre que els nivells baixos o excessius el fan caure en picat. Això ens ajuda a comprendre fins a quin punt l'ambient laboral o la conciliació influeixen, no només en la salut dels treballadors, sinó en el bon funcionament empresarial i la prosperitat econòmica. Malauradament, un fet tan senzill de comprendre, no és entès per tothom i encara prevalen les fórmules tronades de sempre, lideratges agressius, pressions extremes... Ho hem sentit a dir per activa i per passiva, estem en crisi, ara és el millor moment per canviar el xip.

No ve de París

Imatge
Actualment, estic treballant continguts sobre mitologia i psicologia femenina, per a un curs que donaré properament. L'estudi és tan apassionant que no acabaries mai de llegir, una lectura et porta a l'altra, en un rosari infinit de símbols que suggereixen connexions fascinants entre el passat remot i la més candent actualitat. Les deesses primitives són una font inesgotable de saviesa; ajuden a comprendre el funcionament d'una societat lligada a la natura i als valors espirtuals que, per altra banda, necessitem recuperar amb tanta urgència per aquest món convuls. La imatge de les esmentades deesses va unida a diferents símbols, com l'espiral, les coves, els meandres, la lluna i animals diversos. A l'Edat de Bronze, per posar un exemple, s'han trobat imatges d'una mare-ocell còsmica, que posava l'ou còsmic de l'univers. En el Neolític, la deessa ocell afavoria la pluja que donava la vida; segons es va creure en temps posteriors, les aus eren les res…

L'amor en una capsa

Imatge
De no ser pels nombrosos estímuls comercials que recorden Sant Valentí, penso que aquesta seria una diada que passaria completament desapercebuda, però s'acosta el 14 de febrer i s'anuncien arreu tota mena de gadgets, amb el vermell com a color predominant, per regalar a la persona estimada. Corbates, clauers, bombons, tasses, perfums, calces... Són diverses les crítiques que es fan al respecte, per un costat, el discurs consagrat de la comercialització de l'amor de parella, per altra banda, hi ha les persones que defensen que Sant Jordi és l'autèntic dia dels enamorats a Catalunya i que la resta són succedanis. Després hi ha alguns membres del col·lectiu LGBT que defensen que Sant Valentí és un dia massa heterosexual i que la majoria de referents tenen a veure amb les relacions entre home i dona; una vegada més, se senten invisibles. Com a contraposició, trobem el sector comercial, que protegeix la seva paradeta i acusa els detractors de boicot en temps de crisi: Com …

Nine, de què va aquesta pel·lícula?

Imatge
Pe ha estat novament nominada a l'Òscar pel seu paper secundari a Nine. És la segona vegada consecutiva que l'actriu madrilenya aspira al guardó, després d'haver rebut, com bé sabeu, la daurada estatueta per la seva, al meu entendre inversemblant, interpretació de María Elena, a la no menys inversemblant Vicky Cristina Barcelona. Fins i tot abans de la nominació, ja ens havíem empassat no sé quantes vegades alguns fragments de l'histriònic numeret de les cordes, com si aquest fos la màxima expressió de la bellesa interpretativa, traslladada al musical.
Malgrat que les crítiques no han estat gens falagueres, no em vaig estar de veure aquest remake d'Otto e mezzo de Fellini. Com que no havia vist l'original, vaig pensar que potser no en sortiria tan decebuda. M'equivocava. El despropòsit fílmic és de tal magnitud que nombrosos espectadors van desertar silenciosament de la sala, incapaços d'aguantar fins al final. Daniel Day-Lewis, actor de trajectòria not…

Caos

Imatge
[Sleeping woman, de Colin Watson]

Un trauma psicològic es pot assimilar al caos. La primera pedra de la construcció d'una nova consciència, un altre començament, la gestació d'un futur impossible de percebre. Aquell estadi dolorós, on es parirà tot, de bell nou. Contes i mites de tots els temps fan referència a l'estat caòtic. En la mitologia grega, per exemple, el relat més complet de la creació i el naixement dels gegants, déus i deesses es troba en la Teogonia (literalment, naixement dels déus); el poema d'Hesíode és la culminació de centenars de poemes recitats de memòria i transmesos de generació en generació, en la tradició oral.
Tot va començar en el Caos, un estadi inicial, cegament impulsat cap a un nou ordre de fenòmens i significacions. L'èter en el qual es contenen totes les formes i tots els éssers, tots els gèrmens de la creació universal. Segons Plató, el caos és la substància primordial, l'ànima del món (la protohylé dels alquimistes). La ciència…

Acceptació

Imatge
Una de les eines que, personalment, trobo més terapèutiques és una sana actitud d'acceptació, que no resignació, davant del sofriment. Per compensar el creixement imparable de la química farmacològica, han eclosionat tècniques i escoles terapèutiques que fan èmfasi en aquest aspecte. El Mindfulness o la Teràpia d'Acceptació i Compromís, en són dos exemples ben clars.
Un petit exercici per posar en pràctica aquesta habilitat consisteix en respirar profundament, tancar els ulls i imaginar-se un mateix sota d'un arbre, del qual en cauen fulles, que són les nostres preocupacions, els nostres fantasmes més íntims, si voleu. Un cop de vent en fa caure unes quantes, llavors les recollim sense rancor; en contemplem la bellesa, fins i tot, i les deixem anar, perquè naveguin a la seva sort per aquell rierol que tenim tan a la vora...

Barbablava

Imatge
[Barbablava, il·lustrat per Harry Clarke]

Un dels meus temes favorits d’estudi, en els darrers anys, ha estat la presència del mal en els contes de fades. Un aspecte -a la meva manera de veure- una mica oblidat o poc elaborat en la literatura infantil actual, fet que té la seva repercussió, encara que relativa, en l’educació dels nens i nenes.

Hi ha infinites maneres d’enfocar la interpretació d’un conte de fades, en aquest sentit, és com si es tractés d’un somni, es fa impossible encapsular-lo en una visió única -tan demandada, tanmateix, pel gran públic-. La psicologia profunda identifica cadascun dels personatges d’un conte amb subestructures del psiquisme o bé figures del món extern. D’aquesta manera, la bruixa, per exemple, podria representar tant la pròpia capacitat d’autodestrucció com alguna persona que, per bé o per mal, ha transformat la nostra existència.

No em canso mai de Barbablava, que he treballat en diversos tallers, a vegades a més encert que d’altres. En aquest conte, …

Els consells de Pla

Imatge
"Quan vaig conèixer Josep Pla, als començaments dels anys 40, li vaig preguntar què havia de fer un jove que volgués ésser periodista i fins i tot potser escriptor, quins estudis havia de seguir, perquè una carrera universitària en ben poca cosa l'ajudava. Recordo que Pla va agafar un llapis Faber de punta molt dura i un paper groguenc d'aquells que portava llavors a les butxaques: "Faré una llista dels llibres de prosa que, si vostè els llegeix d'una manera detinguda, el convertiran en un home de curiositat, excitaran la seva sensibilitat i donaran, potser, una certa alegria a la seva prosa". I va escriure això, per aquest ordre: els Assaigs de Montaigne, la Vida del doctor Johnson, escrita per James Boswell, les Memòries del vell duc de Saint Simon, home irascible, menut i gran escriptor, i, finalment, els Quadres de viatges de Heine. Jo, si havia de donar un consell semblant -que potser no té cap utilitat-, encara hi afegiria dues o tres obres més de pros…

Somnis profètics

Imatge
Entre els cursos, xerrades i tallers que imparteixo, un dels que dono habitualment és sobre son i somnis. De les diverses menes de somnis que existeixen, el que desperta més interès, sens dubte, és un tipus de somni extrasensorial: el profètic. En aquests somnis es prediuen, amb precisió i detall, fets futurs més enllà del dia següent. Encara que d'acord amb la creença popular són molt abundants, les evidències demostren que són més aviat infreqüents. Quan arribem en aquest punt del curs, no obstant, molts participants s'animen a explicar somnis d'aquesta mena, ocorreguts a ells mateixos, familiars, amics o saludats, la qual cosa enriqueix de manera considerable el diàleg entre els assistents. Ocasionalment, un somni pot profetitzar un fet significatiu en la vida de moltes persones, o fins i tot per una o més nacions. Així va passar amb l'assassinat del president Kennedy, del qual molta gent va dir que n'havia somiat la mort, o la caiguda de les Torres Bessones.
Con…

Autoconfiança

Imatge
Un problema que veig de manera freqüent és l'excessiva dependència als psicofàrmacs que tenen algunes persones que no presenten trastorns psicològics que requereixin aquest tipus d'intervenció. L'augment del consum indiscriminat es veu potenciat, en gran mesura, per la receptitis aguda que pateixen bona part de professionals de la salut mental. No és la primera vegada que parlo de la tendència a patologitzar el sofriment de la vida quotidiana, etiquetar-lo i, posteriorment, medicalitzar-lo. Un procés ràpid, higiènic i rentable.
A banda dels indesitjables efectes secundaris, el fet de prendre psicofàrmacs suposa una actitud passiva davant del sofriment perquè es diposita la confiança en un element extern, en aquest cas, una pastilla. Així, sovint s'infravaloren els recursos interns per afrontar les diferents circumstàncies de la vida; malgrat que moltes persones són perfectament capaces de tirar endavant sense medicació, es neguen a abandonar-la per temor a possiblesreca…

L'àngel protector

Imatge
El cirurgià Moisès Broggi és una persona que, a punt de fer 102 anys, encara concedeix entrevistes i manté una activitat física, cognitiva i social gens menyspreable. És interessant escoltar-lo i constatar com les sàvies paraules, a la seva avançada edat, sonen gairebé com aforismes. La longevitat de Broggi, unida a la qualitat de vida, són admirables i potser caldria trobar-hi explicació en els dos volums de les seves amenes memòries (l'estil de vida que hem portat és de cabdal importància per a gaudir de benestar en la vellesa). Broggi ha estat un home feliç en el matrimoni, amb una intensa activitat laboral, fermament compromès amb l'entorn. Ha sabut afrontar les adversitats de la vida amb gran coratge i optimisme, en part, gràcies a l'ajuda de les nombroses amistats que ha travat pel camí. No obstant això, l'eminent cirurgià insisteix en el fet que la sort i les circumstàncies han estat primordials en el seu destí, fins al punt de parlar de l'existència d'u…

Traducció del blog