Mario Conde, el retorn


Palafrugell. Dono un tomb pel centre del poble i una senyora molt ben arreglada, que passeja dos gossets, m'atura per fer-me unes preguntes:

-Has vist en Mario Conde per la tele?

-Si.

-Parla bé, eh?

-Psss... si, suposo.

-Has llegit el seu llibre, Memorias de un preso?

-No.

-Llegeix-lo, t'agradarà. Allà ho explica tot. Tot el que li van fer. Pobre, el van deixar ben sol.

-Dona, quan era a Banesto en va fer de tots colors, tampoc era cap sant.

-Però n'hi havia d'altres! El van deixar ben sol!

Comentaris

Anònim ha dit…
Personatges que han comès tota mena de delictes acaben fent pena i encara se'ls consola. La ment i actitud humana és molts cops incomprensible.
27 de febrer del 2010, a les 13:03
Clidice ha dit…
i ja és ben cert que no tenim "arreglu" :(
27 de febrer del 2010, a les 15:03
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Aquest home s’està fent un lífting social i mediàtic, i penso que a nivell de “pueblo llano” se n’està sortint prou bé. La senyora que passeja els dos gossets per Palafrugell, per exemple, n’esdevindria una votant convençuda si l’expresidiari decidís presentar-se a unes eleccions.
28 de febrer del 2010, a les 10:54
Clara Esquena i Freixas ha dit…
S'ha de tenir molt poca memòria per no recordar qui és Mario Conde, per més esforços que faci no puc deixar de veure aquell home que no coneixia límits i estava disposat a tot pel poder. Estic d'acord que molta gent el votaria però, com diu la bona dona, n'hi havia d'altres implicats en afers bastant obscurs, molts dels quals també van ser votats en unes eleccions.
28 de febrer del 2010, a les 12:46
Lluís Bosch ha dit…
Tens raó que ara hi ha una operació de neteja de la imatge del Conde. No sé perquè. Potser vol tornar a la política? O vol anar a les tertúlies de la TV i prou?
28 de febrer del 2010, a les 14:38
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Potser sóc molt malpensada però diria que Mario Conde, encara que adopti la postura de guia espiritual net de pecat i de culpa, encara té set de venjança. Si té presència als mitjans és perquè aspira a moure algun fil del poder. El temps ho dirà...
1 de març del 2010, a les 10:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació