La filla del pare

Hefest ajuda Atena a sortir del cap del totpoderós Zeus

Un dels episodis que més em fascina de la mitologia clàssica és el naixement d'Atena.

El patriarca de l'Olimp, déu del cel, es menja Metis, prenyada. Hefest, rei de l'inframón i déu de la forja, amb un cop de destral, permet que Atena neixi del cap de Zeus, adulta i guarnida per al combat, severa i amb pas ferm.

Atena és l'invicta guardiana de les ciutats, controla les passions dels herois, els ajuda en l'estratègia del camp de batalla. Contrasta amb la fúria embogida d'Ares, déu de la guerra. Ella és glaucopis, la de mirada clara i també gorgopis, la d'esguard aterridor. Aquesta és l'Atena homèrica, hereva d'una essència arcaica, que és salvatge i corprenedora, imatge coronada de serps, les quals donaran forma, més endavant, a la temuda Gorgona del seu escut.

Una dona que neix d'un home. Tal com Afrodita va sortir dels genitals del seu pare, Úranos. Igual que Eva és creada de la costella d'Adam (el símbol de la serp també l'acompanya). El filòsof Johann Bachofen explica com el dret de la mare esdevé, en aquest moment, dret del pare. La mare naturalesa perd força i el mascle s'apropia dels seus poders com a donadora de vida. El domini patriarcal canvia la història. Què ens hem deixat pel camí?