dijous, 31 de desembre de 2009

Una dècada horrible?


Hi ha tradicions que mai no es perden. El resum dels darrers 365 dies, enguany va acompanyat del repàs a l'última dècada. Deu anys en imatges.

El Prestige perdent-se dins del mar; persones precipitant-se al buit, des d'alguna finestra remota, a les Twin Towers; el somrient trio de les Açores, Saddam Hussein amb la corda al coll, trens esventrats en una estació madrilenya, ones gegants envaint la costa tailandesa, glaceres que es desfan, xemeneies que escupen fums molt densos; Hugo Chavez amb la boca oberta i el dit enlaire, davant d'un micròfon; una sabata voladora, dirigida a George Bush; cadàvers infantils a Gaza; dones iranianes revoltades, vestides de verd; Fèlix Millet sota un paraigües fosc, Berlusconi amb la cara bruta de sang... Centenars d'imatges, tràgiques, la majoria d'elles. Impactants. Les bones vibracions es reserven per als èxits esportius (Phelps i les seves medalles, Guardiola volant pels aires...), algun descobriment científic i poca cosa més.

Com s'aguanta la humanitat entre tanta destrucció? És justa aquesta síntesi?

On són les imatges del sentit?

dimarts, 29 de desembre de 2009

Escena nadalenca



Vet aquí una bonica estampa nadalenca. Ahir al migdia, al meu poble.


Centre de Palafrugell. Un marrec increpa una senyora gran:


-¡Oye, tú, vieja, dame dinero o te rompo la cara!


Superat l'astorament inicial, la senyora el contesta, molt indignada i cridant:


-Què t'has cregut? No has après educació a casa teva? Qui t'ho ha ensenyat això?


-Mi padre.


-El teu pare? Veuràs si vaig a buscar els municipals, tu i el teu pare...


Vist el poc èxit de l'atracament, el vailet es retira i una altra senyora gran es dirigeix a la primera:


-Verge santa, on arribarem?


-No ho sé pas, em penso que nosaltres no ho veurem però pobres els que vinguin darrere!


Un parell de vailets, que ho han vist tot, també s'hi acosten per intentar calmar la situació:


-No le haga caso, señora, este niño tiene siete años y ya bebe y fuma...


Realment tranquil·litzador.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Regals


Un Nadal rere l'altre, m'he passat mitja vida escoltant la cançoneta del consumisme desmesurat de les Festes. Que si caldria rebaixar el nombre de regals, que si la mainada està massa consentida, que si tenim de tot i força i ja no sabem què comprar... Enguany s'ha girat la truita i no ha estat pas perquè la nostra consciència hagi fet un tomb de 360 graus sinó perquè la crisi econòmica ens hi obliga (si més no, a la gran majoria de mortals).

S'ha parlat fins a l'esgotament de les terribles conseqüències de la crisi però, en aquest cas, podem fer un esforç per veure-hi el costat positiu.

Personalment, no faré regals absurds ni de compromís a cap persona que pensi que no ho mereix ni enterraré d'obsequis a cap criatura. Per contra, pensaré amb deteniment què és el que realment pot fer il·lusió a les persones que estimo, encara que no hi gasti molts diners. També miraré de tenir temps per compartir els presents i viure amb alegria els petits moments que ens regalem els uns als altres. Portàvem molt de temps predicant que calia modificar certs hàbits de consum. Alguna cosa n'aprendrem...

dijous, 24 de desembre de 2009

Bon Nadal, "Bartu"


Encara conservàvem fresca a la retina la imatge impagable de Fèlix Millet sortint del restaurant Taita, després de passar una lleugera diada al jutjat i ja en tenim una altra per col·locar a l'àlbum de records. Un cotxàs recollia Bartomeu Muñoz, a les portes de Can Brians II, de manera que l'exalcalde colomenc podrà passar el Nadal amb la família (i Luigi s'ha quedat sol a la garjola).

Com bé sabeu, una col·lecta popular ha contribuït al pagament de la fiança, en un insòlit gest solidari que no superaria ni el més inspirat Charles Dickens. Perquè després desconfiïn de la bondat de l'ànima humana!

Ara podria parlar de becaris inframileuristes, vídues amb pensions irrisòries, persones sense sostre, treballadors aturats i famílies desesperades però no vull enterbolir el màgic moment amb desgràcies mundanes, que encara em titllarien de demogoga.

Bon Nadal,
de tot cor i malgrat tot.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Freds i solitaris


Quan baixa la temperatura i s'escurcen les hores de sol és habitual que expressem que el nostre estat d'ànim també ha variat, d'acord amb l'estació de l'any, sense que això hagi d'arribar a extrems patològics. S'han fet gran quantitat d'estudis al voltant de la temperatura i el seu impacte sobre variables de tipus psicològic. Anem a recordar-ne un de força recent , que ha estat àmpliament divulgat arreu del món.

La Universitat de Toronto va posar a prova la idea que l'aïllament social pot generar una sensació física de fredor. Els investigadors del projecte van dividir el seu grup de voluntaris en dos. Mentre que un d'ells va recordar una experiència personal en la qual s'havia sentit exclòs socialment, l'altre va recordar una situació en la qual si que havia estat acceptat. Posteriorment, es va demanar als dos grups que estimessin la temperatura de l'habitació, amb el pretext que el personal de manteniment necessitava aquesta informació. Els participants als quals es va demanar que pensessin en una experiència d'aïllament, van donar estimacions més baixes de la temperatura. Amb altres paraules, la memòria de l'ostracisme es va relacionar amb el fet que la gent experimentés una temperatura ambiental més freda. "Hem trobat que en l'experiència de l'exclusió social, literalment, se sent fred", va declarar un investigador. "Potser és per això que la gent utilitza metàfores relacionades amb la temperatura per a descriure la inclusió social i l'exclusió".

En un altre experiment, en comptes de confiar en els records, es van provocar els sentiments d'exclusió a través d'un ordinador, tot simulant un llançament de pilotes. El joc va ser dissenyat de manera que alguns voluntaris van rebre la bola moltes vegades, mentre que als altres se'ls va deixar de banda. Més tard, tots els participants van valorar la conveniència de prendre certs aliments i begudes: cafè calent, galetes, Coca-Cola gelada, una poma i sopa calenta. Els resultats van ser sorprenents. Els membres del grup impopular, que havia estat arraconat durant el joc informàtic, eren molt més propensos que els altres a demanar una sopa calenta o cafè calent. La seva preferència per aquests menjars i begudes, presumiblement com a resultat de la sensació física de fred, estava relacionada amb l'exclusió. "És sorprenent que la gent preferís el cafè calent i la sopa quan era socialment exclosa", va destacar un altre investigador. "El nostre estudi suggereix que la sopa calenta pot ser un mecanisme de supervivència literal a l'aïllament social."

Els experts estimen que aquests resultats obren noves oportunitats en l'exploració de la interacció entre el medi ambient i la psicologia, com ara l'estudi dels trastorns de l'estat d'ànim, el trastorn afectiu estacional, per exemple. Els estudis sobre aquest trastorn s'han centrat en la idea que la manca de llum solar durant l'hivern es relaciona amb sentiments de depressió, en persones normalment saludables. L'estudi canadenc, en canvi, indica que les baixes temperatures també poden contribuir a sentiments de tristesa i solitud, durant els mesos més freds. Per altra banda, suggereix que l'augment del termòstat podria ser un mètode senzill per fomentar la interacció grupal i la cooperació en àmbits socials.

Queda escrit.

divendres, 18 de desembre de 2009

Abús sexual infantil: un problema social


Ahir vaig rebre un correu informatiu sobre dues interessants iniciatives que tira endavant la Fundació Vicki Bernadet:

1) Adhereix-te al Manifest que hem elaborat per aconseguir que l'abús sexual infantil sigui considerat com un problema social, perquè trascendeixi de l'esfera domèstica i així la societat actuï contundentment. Et demanem que el llegeixis atentament i que puguis reflexionar el que en ell es planteja. Demostrar el suport de la societat a diferents causes ha estat crucial perquè es prenguin mesures efectives al respecte. No deixis que l'abús sexual infantil segueixi ignorat.
La teva signatura és important: www.fbernadet.org/manifiesto.

2) Contribueix a què les víctimes d'abús infantil puguin seguir rebent un tractament integral la continuïtat del qual es veu avui amenaçada per falta de fons i recursos. Els menors que pateixen un abús sexual requereixen una intervenció ràpida i efectiva, així com les persones que en la seva infantesa ho van sofrir, necessiten un tractament específic. Des de la Fundació, vam iniciem la campanya "Posa-li cor", dissenyada per mantenir aquests serveis dels quals es beneficien centenars de famílies, i en depèn la recuperació de moltes víctimes: www.fbernadet.org/posa-hi_cor. Ajuda'ns també a difondre aquesta iniciativa. Tot suport és necessari. 1 mail és una acció que suma i 1 euro és una oportunitat.

dijous, 17 de desembre de 2009

Lliures de fum


El passat mes de febrer sabíem que el tabac provoca mil morts anuals entre els treballadors del sector hostaler. Per altra banda, tenim coneixement que la prohibició del tabac en bars reduirà a la meitat el càncer de pulmó, entre d'altres beneficis per a la salut. Com bé sabeu, gràcies a l'enduriment de la llei antitabac, no es permetrà fumar en espais públics tancats, locals d'oci i restaurants, a partir del 2010.

M'ha sorprès la reacció adversa que ha provocat la notícia entre bastants opinadors, tertulians i altres membres de la fira mediàtica. Addueixen la retallada de llibertat o les presumptes pèrdues econòmiques. N'hi ha, com el senyor Sala i Martín, que fins i tot qüestionen que el fum del tabac sigui perniciós per als fumadors passius. No cal que us digui que a mi em sembla una novetat fantàstica i que també seria partidària de limitar el tabac en determinats espais oberts -com m'han marejat i fet tossir les cigarretes i els puros al futbol!-. Sóc de les que no puc entendre que la llibertat d'alguns comenci on acaba la dels altres.
Probablement, el Govern podria haver fet les coses de diferent manera i aplicar directament les mesures actuals, sense marejar tant la perdiu però això no treu els avantatges que obtindrem a partir d'ara, tant fumadors com no fumadors. Gaudirem d'espais més nets, lliures de fum. Personalment, ho celebro.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Aquí no passa res

Després de les denúncies efectuades per Amnistia Internacional en relació als abusos que es cometen en centres de menors a Andalusia, Catalunya i Madrid, les autoritats competents s'han limitat a desqualificar l'informe de l'ONG. Aquí no ha passat res.

No m'han sorprès massa ni el contingut de l'informe ni la posterior reacció de l'Administració. Entre els professionals del meu ram he sentit a parlar moltes vegades de terribles mancances educatives, a favor de l'ús indiscriminat de psicofàrmacs, més econòmics i fàcils d'administrar. No és la primera vegada, per altra banda, que tenim notícia del tractament degradant que reben els adolescents en determinats centres de protecció terapèutics, que també han obtingut una tèbia resposta. Quin inconvenient hi ha en reconèixer la necessitat de millorar? Fins quan allargaran l'obstinada negació del problema?

dimarts, 15 de desembre de 2009

Internet i dubtes


Antoni Puigverd escrivia ahir un Elogio de la duda a les pàgines de La Vanguardia. Estava en sintonia amb el text -com acostumo a estar-ho amb l'escriptor- fins que em vaig topar amb el següent paràgraf:


"La desaparición de nuestros cuentos cotidianos alguna relación tiene que tener con el exceso informativo de nuestro tiempo. El hecho es que la mayor concentración de opinadores dogmáticos y maniqueos se da precisamente en la infinita galaxia de internet, donde la información es más rápida, caudalosa y abundante que en cualquier otro ámbito. En la denominada blogosfera y también en las webs informativas, se tiende con gran facilidad al comentario taxativo, radical, irrefutable. La duda brilla en internet por su ausencia."


Com es poden fer afirmacions d'aquestes característiques? A la xarxa s'hi troben gran quantitat d'espais reflexius, ponderats, crítics, extraordinàriament ben escrits i gens condicionats pel tipus de pressions que tantes vegades es donen en els mitjans rigorosos. Internet és un espai de dubte, un observatori de la nostra societat, dels excessos de la ràdio, premsa escrita o televisió. És cert que hi ha bitàcoles de moltes menes, indrets dels quals és millor fugir-ne cames ajudeu-me, pel seu estil agressiu i dogmàtic o per la seva naturalesa fal·laç. Amb tot, no es pot posar tothom dins del mateix sac. No és aquesta una actitud taxativa? Precisament per la naturalesa inabastable de la xarxa cal ser molt curosos a l'hora de referir-s'hi. Afirmar que a internet el dubte brilla per la seva absència és com assegurar que en una ciutat immensa tots els seus habitants, posem per cas, són uns impresentables. No sé perquè -i no penso que sigui el cas del senyor Puigverd- em temo que alguns es posen molt nerviosos quan constaten, dia si, dia també, que ja no són els únics que generen opinió, en aquest país. Quan els ciutadans entrem a internet sorgeix el dubte.
Benvingut sigui. I que duri per molts anys.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Embaràs i mobbing


Fa uns dies, es feia públic el resultat d'un sondeig del CSIC, segons el qual el 75% de les mares espanyoles tenen problemes laborals. Aquests resultats, em van fer pensar en els tipus de maltractament psicològic específic que patim les dones a la feina: l'assetjament sexual i l'assetjament per embaràs. Malauradament, la crisi econòmica ha fet augmentar dramàticament els casos de mobbing en el nostre país.

Iñaki Piñuel, una de les principals autoritats en la matèria, suggereix que un punt clau per acabar amb les agressions en l'entorn laboral és l'aposta seriosa per nous models de lideratge, que no es basin en la violència, la competitivitat i l'abús de poder sinó en la cooperació mútua i la capacitat per extreure de cadascú el millor de si mateix.

Malgrat que les estadístiques no siguin gaire falagueres, hi ha emprenedors que aposten per empreses en les quals és possible conciliar la vida laboral i familiar. La seva proposta millora la salut dels treballadors, la qual cosa, no ho oblidem, també afavoreix el creixement econòmic. Tant de bo molta més gent en prengués exemple!

divendres, 4 de desembre de 2009

Marató Salut Mental


L'any passat vaig expressar els meus dubtes sobre els criteris científics que es van seguir des de la Fundació La Marató, a l'hora de seleccionar els trastorns mentals als quals anirien destinades les ajudes del 2008. Posteriorment, vaig fer una modesta valoració del que havia donat de si la jornada televisiva.

Avui he donat un cop d'ull als projectes d'investigació als quals s'han destinat quantitats importants de diners. I continuen els dubtes. Els trastorns mentals s'estudien des d'una perspectiva biopsicosocial. Fa temps que es té en compte un model de vulnerabilitat-estrès. Repasso els esmentats projectes amb deteniment i no hi veig representada de manera significativa ni la vessant psicològica ni la social.

Penso que els ciutadans mereixem que se'ns expliqui més detalladament quins han estat els criteris científics que s'han seguit a l'hora d'assignar les ajudes econòmiques, quins són els objectius concrets dels projectes de recerca, quins han estat els resultats obtinguts en edicions anteriors i la repercussió que han tingut aquests tant en la comunitat científica com terapèutica.
Per tirar endavant amb confiança, caldria estalviar-se opacitats, com la de la imatge promocional.

El boig


[Quadre: Egon Schiele]


"Bé el vam mirar, en això, al boig, pel camí! Bé el cridàvem per son nom, i el contemplàvem amb somrís manyagós, i li tocàvem la mà amb dolçor, i sol·licitàvem sa atenció per tots els mitjans suaus que se'ns ocorrien!... Tot inútil: com si fos sord, com si fos cec. Aquella mirada esbarriada, divagadora, es travessà amb la nostra sols un cop en son curs fluctuant i misteriós de la terra al cel. Es veia ben bé que l'home havia perdut el record, la noció de sa existència, la facultat perceptiva de la vida exterior; que era sord i cec a ella, com si se li hagués escapat l'ànima i anessin, els transmissors d'aquesta, moguts per un rodatge desenfrenat. Quina cosa més trista, més misteriosa, més punyent, Déu meu!"


La bogeria, pàg. 124.

dijous, 3 de desembre de 2009

dimecres, 2 de desembre de 2009

Periodisme de querosè


Cas Aitana. Un bon moment per recordar el terme definit pel cèlebre periodista del The Washington Post, Ben Bradlee: periodisme de querosè.


Quantes víctimes innocents ha causat darrerament en el nostre país?


Al Periódico de Catalunya ho expliquen així:


«Els periodistes som víctimes d’una dinàmica en què no creiem: els que aposten per tractar una història d’una determinada manera són les empreses –va dir ahir, dia en què Aitana va ser enterrada a Parla, un municipi de Madrid, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius–. Hi ha una contaminació general, i la informació de successos arriba a dimensions excessives. Sobretot en les televisions, però en aquest cas també en els diaris. Fins i tot en un dels més seriosos».


El diagnòstic sembla definit. Falta aplicar els remeis, és clar.
Qui hi està disposat?

dimarts, 1 de desembre de 2009

L'eternitat en silenci


A vegades em sento atordida pel brogit incessant dels mitjans de comunicació. Tant de soroll.

Heu experimentat alguna vegada, de manera fugaç, una felicitat infinita? Una connexió harmoniosa i total amb el món que us envolta? Una pau interior indescriptible?

Friedrich Nietzsche parlava d'instants que són portes obertes a l'eternitat. El psicòleg humanista Abraham Maslow va definir les peak experiences.

No ho sé.

Per a mi, aquests instants són en silenci.