Tracta'm bé!


¡Trátame bien!

Lilia González. L’Hospitalet de Llobregat.

Resulta alarmante la falta de respeto, la soberbia y la petulancia que es posible observar en el curso de la vida cotidiana. En un mundo convulsionado como en el que estamos estos ingredientes resultan letales. Desde los cuatro puntos cardinales recibimos maltrato, violencia y la descarga emocional de quienes quieren utilizarnos como a psicoanalistas o cables de descarga a tierra. ¿Alguien puede decir qué es lo que está sucediendo en la especie humana? ¿Quizás se trate de alguna especie de pandemia de grave contagio, imposible de controlar?. Quienes trabajamos de cara al público recibimos la descarga de las frustraciones de aquellos clientes insatisfechos que nos bombardean con sus dardos cargados de insolencia, vulgaridad, impertinencia e intemperancia. Si nuestro puesto de trabajo se ubica en atención al cliente, estamos perdidos y acabamos recibiendo insultos y malos tratos. Si miramos las noticias desde los atriles de destacados personajes políticos también recibimos clases gratuitas de arrogancia, mala educación y violencia psicológica. Los jóvenes caminan por la vida avasallando todo a su paso, con total desparpajo y temeridad. Valores morales y educación, como la recibimos de nuestros mayores, han pasado a mejor vida, olvidados en el polvoriento baúl de los recuerdos. ¿Qué hemos hecho con nuestros hijos? Crecimos bajo el estigma del respeto y la severidad de una educación estricta que nos anulaba sólo con una mirada. Ansiábamos ocupar esos puestos privilegiados para demostrar que nuestros hijos crecerían un día bajo un cielo más justo y más liberal, más arropados con padres-amigo. Hemos sido tan permisivos que seguramente ya no podremos dar marcha atrás.
Pero... ¿cómo es posible enseñarles a nuestros hijos respeto, educación, sensibilidad si a diario hasta en un divertido y alegre concurso de música como es, por ejemplo, OT presenciamos la desagradable y degradante actuación de un señor que dice ser crítico musical (Mejide) y, que, además, hace un uso abusivo de la notoriedad del programa destilando su veneno interior hacia los concursantes? Quizá todo ello sea motivado por la envidia o por la mala educación que ha recibido, aunque no es tan jovenzuelo como para haber crecido en los albores de esta generación. Si la televisión, profesores y padres modernos damos un ejemplo erróneo ¿qué futuro estamos sembrando? ¡Para pensarlo! ¿o me equivoco? ¡Trátame bien, no más maltrato ni mentiras, ni mala educación, ni violencia gratuita! Sería ciertamente un buen eslogan para el terrible punto negro que más víctimas colecciona.

Carta publicada a La Vanguardia el 22/07/2009

Comentaris

Anònim ha dit…
A mi aquest senyor em dona mil puntades de peu a l'estomac quan el veig canvio de canal rapidament
El que no puc entendre es que tot el sant dia li fagin entrevistes, publiqui llibres... es un impresentable!
MartaO.
Marta ha dit…
Aquest senyor és un personatge creat pels guionistes que monten aquests programes per captar audiències televisives. Ell mateix ho va explicar en una entrevista. Crec que el que s'ha de fer és canviar de canal, però desgraciadament no tothom sap fer-ho. Hi han programes realment impresentables, però sembla que hi ha gent que són veritables addictes.
Clidice ha dit…
Tot pels calers. I jo no acuso a aquest senyor (al qui no tinc el goig d'haver vist mai, però que en tinc referències), qui en són responsables som una mica tots plegats, els uns que apugen l'audiència, que vol dir que xalen cosa mala, i els que l'ofereixen, com qui ofereix la dona barbuda, perquè no tenen cap mena de fre, més enllà del guany. Juguen amb la psicologia de la massa i saben el que es fan. Al final, sempre és el mateix i ell no és res més que algú amb barret de picarols, una mica patètic, fins i tot amb la seva prepotència.

Els qui el consumeixen s'ho haurien de fer mirar, això segur.
MartaO, Marta, Clidice, gràcies pels vostres comentaris. Molt em temo que aquest home, si no es reinventa a si mateix amb molt d'enginy, acabarà sent una víctima del seu propi personatge. Penso que Mejide és una expressió més de la violència psicològica que impera en la nostra societat.
Un problema molt greu de salut pública, del qual som tots una mica responsables i que els mitjans de comunicació alimenten en gran mesura.
DABITIKO ha dit…
Hola Clara, Molt interessant l'article que has penjat! La televisió que tenim en l'actualitat es bastant pesima però es el que la gent 'consumeix'. Els indicadors d'audiència són els que decideixen. A mi em sembla preocupant tot el que veiem per televisió.. Em refereixo als programes que mostren als adolescents que per triumfar a la vida tan sols cal apuntar-se a un casting per cantar...

Clara, aquest any m´he tret 8 de 8 asignatures de psico... estic molt content per aprobar-ho tot però més per tot el que he après!

Ens veure'm per aqui!

David
David, felicitats pels resultats en els estudis! Si que és penosa la televisió, jo cada vegada la miro menys. Està clar que el poder de canviar les coses el tenim els telespectadors, però sembla que el senyor Mejide agrada molt...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia