Motius pels quals escric en català
En una ocasió, un individu, el nom del qual no vull recordar, em va preguntar per quina raó m’expressava en esta lengua que no sirve de nada. Segons ell, si escrivís un blog en castellà en trauria més profit perquè accediria a un volum molt més gran de lectors. D’aquesta manera, sempre segons el seu criteri, evitaria que les meves reflexions es quedessin atrapades en el petit cercle de catalanoparlants de sempre (este huertecito de enanos autocomplacientes). Val a dir que l’individu en qüestió porta vint-i-cinc anys vivint a Catalunya i no només ha estat incapaç de memoritzar deu paraules en català sinó que no suporta que ningú se li adreci en aquesta llengua (s’ho pren com una ofensa terrible i pot convertir una trobada amistosa en un autèntic malson). Com us podeu imaginar, el Manifiesto por la lengua común és el millor que li ha passat a la vida...
Aprofito aquesta humil bitàcola per apuntar quatre senzills motius pels quals escric en català:
Primer, per militància: l’ús social del català decreix a marxes forçades i una manera de vetllar perquè no desaparegui és utilitzar-lo i mantenir-lo viu. Sense complexes.
Segon, perquè és la meva llengua materna: la que s’apropa més a la manera que tinc de pensar i de sentir. M'agrada la seva sonoritat, l'escric i la llegeixo com si fos una música. Això no treu que gaudeixi molt practicant idiomes. El castellà, entre d’altres.
Tercer, per donar-li visibilitat: els mitjans de comunicació estatals obvien completament les llengües de l’Estat que no siguin l’espanyol. A Espanya -i a la resta del món- hi ha molta gent interessada en conèixer TOTES les llengües del país on viuen. Encara que a certs energúmens els costi d’entendre.
Quart i més important: perquè em dóna la real gana.
Comentaris
No entenc que s'hagi de justificar la llengua en la que escrius, ni tan sols el perquè escrius...
És una situació normal...
Ah! i jo també ho faig per les mateixes raons i, sobretot, per l'última ;P
Jo estudio a la uoc amb català! i el parlo tot el que puc..
clar aqui es molt dificil pq no conec catalans però si alguna vegada em truquen per telèfon i estic viatjant al tren i estic envoltat de gent, procuro que s'escolti bé que parlo en català... es com si em manifestes! Em va molt bé personalment pq es com dir: soc català i parlo en català pq em dona la gana! Es un gest de desobediència sobre l'imperal castellà!
Algún dia tindrem problemes pq aqui, ja t'ho he explicat moltes vegades, hi ha una intolerancia notable!
Una abraçada!
Continuem parlant i escrint en català pq volem!
Per a molta gent, que uns altres parlin o escriguin en català no són res més que ganes de donar la nota; quan hi ha una llengua que parla tothom i en la qual tots ens podem entendre.
Salutacions
A mi tampoc em faria res apuntar-me als quatre motius que dius però mira, n'hi afegiria un cinquè: per tocar els pebrots a la mena d’individus que expliques a dalt o, si vols que sigui més correcte, per intentar fer pedagogia amb aquesta gentussa, encara que intueixo que de poc serveix.
Aprofito per felicitar-te pel blog Clara. Ja aniré passant de tant en quant per veure que expliques.
Especialment m'ha agradat aquest post d'avui perquè, en el fons, és el mateix que penso jo. No caldria donar raons, però a vegades és inevitable. En alguna conversa amb gent que no entén massa això d'escriure en català i després de donar un munt de raons, acabo dient-los: escric en català perquè em dóna la gana, així com a tu et dóna la gana d'escriure en castellà...
Una mala raó, però prou bona per acaba una conversa desagradable.
Jo tinc tres blogs. I tots tres els escric amb català.
Albert, gràcies també pel comentari, tothom hauria de poder escriure en l'idioma volgués sense que cap intolerant l'hi qüestionés. Lamentablement, encara hi ha gent que pensa que existeixen cultures superiors a les altres.
Per cert, encara em cau la bava pel partit d'ahir! Que grans que som els pericos!