Lilje Pernille
Ahir llegia a El Mundo una informació referent a una prostituta danesa, Lilje Pernille (a la foto), que diu que està fins al monyo de les feministes. Les seves queixes es centren en el fet que es presentin les treballadores sexuals com a víctimes, toxicòmanes o delinqüents, quan no sempre és així. Pernille afirma que li agraden els homes, el sexe i els diners i que és feliç exercint el seu ofici (té un fill i també una parella que la recolza sense reserves). Malgrat que reconeix la xacra social de les màfies, assegura que el que convindria no és prohibir la part sana del negoci sinó ajudar les dones en situació d’explotació i treballar per a conquerir els seus drets laborals.
No hi ha dubte que es tracta d’un tema controvertit i polièdric però si m’hagués de posicionar ho faria al costat de Pernille. Penso que si no es vulneren els drets humans, les persones hem de poder decidir lliurement a què volem dedicar la nostra vida. Al capdavall, es tracta d’una activitat que ha existit i existirà sempre, no cal anar amb embuts.
En la meva experiència professional, he conegut persones amb problemes de salut mental derivats clarament d’aquesta feina i d’altres que, certament, no estan traumatitzades per a res. Tot i això, penso que tampoc s’hauria de caure en l’extrem oposat i presentar el sexe de pagament com una feina qualsevol, per guanyar diners ràpids, perquè això també seria distorsionar la realitat.
Com a colofó al missatge d’avui, és d’obligada referència el llibre de Julià Peiró, La sra. Rius de moral distraída, la història d’una madame barcelonina vocacional i amb molts anys d’ofici.
Comentaris
També veure tant jovent "col·locat" d'una banda a l'altra, em va fer una certa pena.
La prostitució és un món que té moltes cares, és una realitat que existeix i no en traurem res d'amagar-la. Penso que s'hauria de vetllar perquè les dones (i homes, que també n'hi ha) treballessin en les màximes condicions de dignitat possibles.
També podem pensar en aquestes senyores que es casen amb segons quins homes només per diners o estatus. És que potser això no és prostitució? I la gent que ven la seva ànima al diable per diners o poder? Això no és prostituir-se? Hem d'acceptar que l'ésser humà és com és, capaç d'allò més meravellós i allò més abjecte. La naturalesa humana no canviarà el que si que pot canviar són les condicions de l'entorn i penso que la regularització podria millorar les condicions de treball de les persones que viuen de la prostitució.
Només he parlat de persones ADULTES que decideixen LLIUREMENT exercir la prostitució.
Veig que fins ara aquest interessant debat és exclusivament femení. Hi puc posar cullerada?
Sense propugnar, que no ho propugno, la prohibició de la prostitució entre adults (altra cosa són la utilització de menors, les màfies, etc., uns delictes claríssims que s’haurien de perseguir sempre), estic més d'acord amb la clidice que amb la clara.
A mi la prostitució em repugna, i aquí hi incloc el tipus de prostitució que hi ha entre persones que s’aparellen per un exclusiu interès econòmic, encara que es casin a l’altar major de la catedral.
Sense entrar en consideracions morals de si ens repugna o no la prostitució: ¿no creieu que amb la regularització moltes dones que estan desprotegides podrien associar-se, reivindicar drets laborals, pagar impostos, denunciar...? ¿penseu que és realista en el món que vivim aspirar a l'abolició de la prostitució? ¿no és millor reduir danys i establir un marc legal per a l'exercici d'aquesta feina? ¿Com es pot ajudar més les persones desprotegides?
doncs jo penso com la Clidice: estadísticament estic segura q les prostitues, en la seva majoria, són obligades a ser-ho. Tots sabem com actuen les màfies:segrest, extorsió, maltractament...Hauriem d'acabar amb aquest lastre social. L'excusa de que unes poques prostitutes ho facin per voluntat pròpia no l'acabo de veure clara´: són una minoria i penso que, la veritat, si puguessin guanyar-se la vida bé i d'una altra manera potser ho farien.
Estic a favor de la prohibició. Ara bé, jo centraria els càstigs penals en els clients d'aquests "serveis" i no en les dones. Em sembla q és més eficient prendre mesures contra els que realment promouen aquest mercat de persones...
Una regularització només portaria un increment de les despeses públiques en controls policials, laborals i sanitaris, sense esborrar definitivament el problema.
Hi ha altres països que aposten per la il.legalització i els càstigs contra els clients. I aquestes mesures donen més resultats.
Si els controls policials es centren en el reconeixement i detenció dels clients (que a la fi són els veritables creadors de la demanda, i per tant del problema) els diners recaptats per les multes podrien servir a pagar psicòlegs i assistents socials per atendre les dones.